braó

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /bɾəˈo/, occidental /bɾaˈo/
• Rimes: -o
• Etimologia: (pendent) Del fràncic *brādō ‎(«part carnosa»), segle XIII. Cognat de l’anglès brawn ‎(«carn en gelatina»).

Nom

braó m. ‎(plural braons)

1. braç (entre l’espatlla i el colze de l’home)
2. En els quadrúpedes, part final de la cuixa o de l’espatlla.
3. (figuradament) vigor, força
4. (figuradament) coratge

Derivats

• abraonar
• esbraonar

Traduccions

Part final de la cuixa o de l’espatlla

• Anglès: stifle ^(en)
• Castellà: brazuelo ^(es) m., garrón ^(es) m.
• Francès: épaule ^(fr) f., éclanche ^(fr) f.
• Italià: cosciotto ^(it) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: bra·ó (2)
• Anagrames: abró, Arbó, baró, Baró, bora, borà, obra, obrà, orba, orbà, rabo, roba, robà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB