coratge

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /kuˈɾa.d͡ʒə/, balear /koˈɾa.d͡ʒə/, /kuˈɾa.d͡ʒə/

Occidental: /koˈɾa.d͡ʒe/

• Rimes: -adʒe
• Etimologia: Del llatí vulgar *coraticu(m), de cor, segle XII.

Nom

co·rat·ge m. ‎(plural coratges)

1. Actitud decidida davant el perill o les dificultats.

Traduccions

Traduccions: coratge

• Alemany: Courage ^(de) f., Mut ^(de) m.
• Basc: kemen ^(eu)
• Castellà: coraje ^(es)
• Danès: mod ^(da) n.
• Eslovac: odvaha ^(sk) f.
• Estonià: julgus ^(et)
• Francès: courage ^(fr) m.
• Gallec: coraxe ^(gl) f.
• Grec: κουράγιο ^(el) n. ‎(kuràgio), θάρρος ^(el) n. ‎(tharros)
• Grec antic: θάρσος ^(grc) n. ‎(thársos), ἀνδρεία ^(grc) f. ‎(andreía)
• Hebreu: אומץ ^(he) m.
• Italià: coraggio ^(it) m.
• Japonès: 勇気 ^(ja)
• Lituà: drąsa ^(lt)

• Llatí: fortitudo ^(la) f., virtus ^(la) f., animus ^(la) m.
• Llengua de signes catalana: VALENT ^(csc)
• Macedoni: храброст ^(mk) f.
• Neerlandès: moed ^(nl) m.
• Occità: coratge ^(oc) m.
• Polonès: odwaga ^(pl) f.
• Portuguès: coragem ^(pt) f.
• Romanès: curaj ^(ro) n.
• Rus: сме́лость ^(ru) f. ‎(smélost)
• Serbocroat: храброст ^(sh), hrabrost ^(sh)
• Sicilià: curaggiu ^(scn) m.
• Suec: mod ^(sv) n.
• Txec: odvaha ^(cs) f.
• Xinès: 勇氣 ^(zh) ‎(勇气, yǒngqì)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC