roba

Potser volíeu: ROBA, robà

Català

• Pronúncia: oriental /ˈrɔ.βə/, occidental /ˈrɔ.βa/
• Homòfon: rova
• Etimologia: Del verb robar, en el sentit etimològic de «espoliació o botí de guerra», segle XIII.
• Anagrames: Arbó, baró, Baró, bora, obra, obrà, orba, rabo

Nom

ro·ba f. ‎(plural robes)

1. Nom genèric per designar els teixits que serveixen per cobrir les persones.
2. Tela.

Compostos i expressions

• hi ha roba estesa = hi ha gent que no pot sentir el que es diu, especialment infants

Derivats

• enrobat
• guarda-roba
• malrobat
• penja-robes
• poca-roba
• robada
• robavellaire
• robaveller
• rober
• talla-robes

Sinònims

• drap, teixit, tela.

Traduccions

Traduccions: roba

• Afrikaans: klere ^(af)
• Albanès: veshje ^(sq) f.
• Alemany: Kleidung ^(de) f.
• Anglès: clothes ^(en)
• Armeni: հագուստ ^(hy) ‎(hagust)
• Basc: arropa ^(eu)
• Búlgar: облекло́ ^(bg) n.
• Castellà: ropa ^(es)
• Coreà: 옷 ^(ko)
• Danès: klæder ^(da) pl., tøj ^(da) n.
• Eslovac: oblečenie ^(sk) n., odev ^(sk) m.
• Eslovè: obleka ^(sl) f.
• Esperanto: vesto ^(eo)
• Estonià: riided ^(et)
• Feroès: klæði ^(fo) n. pl.
• Finès: vaate ^(fi)
• Francès: vêtements ^(fr)
• Georgià: ტანსაცმელი ^(ka) ‎(tansàtsmeli)
• Grec: ρούχο ^(el) n. ‎(rukho)
• Grec antic: ἐσθής ^(grc) f. ‎(esthḗs)
• Hebreu: בְּגָדִים‎ ^(he) m. pl.
• Ido: vesti ^(io)
• Irlandès: éadach ^(ga) m.

• Italià: vestiti ^(it)
• Japonès: 衣服 ^(ja)
• Javanès: panganggo ^(jv)
• Kazakh: киім ^(kk) ‎(kïim/kim)
• Letó: drebes ^(lv) f. pl.
• Llatí: vestis ^(la) f., vestitus ^(la) m., vestimenta ^(la) f.
• Llengua de signes catalana: ROBA ^(csc)
• Macedoni: о́блека ^(mk) f.
• Neerlandès: kleren ^(nl) pl.
• Noruec: klær ^(no) pl.
• Occità: vestit ^(oc) m.
• Polonès: odzież ^(pl) m.
• Portuguès: roupa ^(pt)
• Romanès: haine ^(ro) f. pl.
• Rus: оде́жда ^(ru) f. ‎(odejda)
• Serbocroat: одећа ^(sh), odeća ^(sh) f.
• Suec: kläder ^(sv) c. pl.
• Tadjik: либос ^(tg)
• Tagal: damit ^(tl)
• Tàtar: кием ^(tt)
• Turc: giysi ^(tr)
• Txec: oblečení ^(cs) n., šaty ^(cs) pl.
• Xinès: 衣服 ^(zh) ‎(yīfú)

Verb

ro·ba

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de robar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb robar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: roba

Italià

• Pronúncia: /ˈrɔː.ba/
• Etimologia: Del llatí rauba, d'origen germànic roub o raup, «espoliació o botí de guerra».

Nom

rò·ba f. ‎(plural robe)

1. Familiarment, cosa que es posseeix en general. En especial, de vestuari, roba.
2. Col·loquialment, droga.

Vegeu també

• Vocabolario Etimologico di Pianigiani, 1903.