roba
CatalàModifica
- Pronúncia(i): oriental /ˈrɔ.βə/, occidental /ˈrɔ.βa/
- Homòfon: rova
- Etimologia: Del verb robar, en el sentit etimològic de «espoliació o botí de guerra», segle XIII.
NomModifica
roba f. (plural robes)
Compostos i expressionsModifica
- hi ha roba estesa = hi ha gent que no pot sentir el que es diu, especialment infants
DerivatsModifica
SinònimsModifica
TraduccionsModifica
Traduccions
|
|
VerbModifica
roba
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de robar
- segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb robar
Miscel·làniaModifica
Vegeu tambéModifica
ItaliàModifica
- Pronúncia(i): /ˈrɔː.ba/
- Etimologia: Del llatí rauba, d'origen germànic roub o raup, «espoliació o botí de guerra».
NomModifica
roba f. (plural robe)
- Familiarment, cosa que es posseeix en general. En especial, de vestuari, roba.
- Col·loquialment, droga.
Miscel·làniaModifica
- Síl·labes: rò·ba (2)