Viccionari:Pronúncia de l'italià

La pronúncia donada al Viccionari és segons l'Alfabet fonètic internacional (AFI) per defecte. El X-SAMPA és semblant a l'AFI, però només usa caràcters ASCII. Vegeu Viccionari:Pronúncia.

Notes generals per la indicació de la pronúncia de l'italià, segons l'AFI.

Trets fonètics

La majoria de paraules són planes, però només s'accentuen les agudes que acaban en consonant i no es distingeixen les esdrúixoles: en canvi, és una pràctica habitual en els diccionaris en italià accentuar totes les paraules per facilitar la pronúncia. En el Viccionari ho indiquem així en la sil·labificació.

Les vocals són les mateixes que les vocals tòniques en català: /a/ à, /e/ é, /ɛ/ è, /i/ ì, /o/ ó, /ɔ/ ò, /u/ ù. No existeix neutralització de vocals àtones /ə/. Els diftongs són sempre creixents amb les semivocals /j/, /w/. La u no és mai muda. Dins d'una paraula, una vocal tònica tendeix a ser més llarga (/ː/) quan es troba al final de la síl·laba i no és seguida per s + consonant o un grup tal com pn, ps, tm.

És freqüent la geminació representada per la duplicació de consonants. Es pot transcriure duplicant el so o utilitzant el símbol d'allargament /ː/ (mamma /ˈmamma/~/ˈmamːa/).

No existeix la diferència entre erra vibrant i bategant, sinó erra vibrant i erra vibrant geminada.

El grup ll equival a l·l, i gli equival a ll. El grup che, chi, equival a que, qui, en canvi ce, ci equival a txe, txi.

Alfabet

Lletra	AFI	Exemples	Comentaris
a	a	alto, padre
e	e	pera, perché	vocal tancada (tònica o àtona)
	ɛ	membro, c'è	vocal oberta (només tònica)
i	i	prima, colibrì
	j	piano, schietto	diftongs creixents
o	o	ombra	vocal tancada (tònica o àtona)
	ɔ	otto	vocal oberta (només tònica)
u	u	pure, caucciù
	w	vuoto, qui	diftongs creixents

Lletra	AFI	Exemples	Comentaris
b	b	banca, cibo
c	k	cavolo, acuto, anche	c + a, o, u, consonant; ch + e, i
	t͡ʃ	facevo, cinque	c + e, i
		ciao, cioccolata	ci + a, (e), o, u
	tt͡ʃ	acceso, cacciare	geminació
d	d	dunque, caldo
f	f	fatto, Africa
g	ɡ	gatto, agro, ghetto	g + a, o, u, consonant; gh + e, i
	d͡ʒ	fingere, pagina, giungla	g + e, i; gi + a, (e), o, u
	ʎ	glielo	gli + a, e, o, u; gl + i
	ʎʎ	maglia, luglio, famiglia	geminació intervocàlica
	ɲ	gnomo, gnocco
	ɲɲ	bagno, cegno	geminació intervocàlica
j	j	Jesolo	rara, equival a i semiconsonant; en estrangerismes, equival a g suau
k	k	karakul
l	l	pala, lato
m	m	mano, amare
n	n	nano, punto
	ŋ	stanco, unghia	seguida de velar /ɡ/, /k/
	ɱ	invece, anfibio	seguida de labiodental /f/, /v/
p	p	piano, proprio
q	k	questo	seguida sempre de /w/
r	r	Roma, quattro	erra vibrant
s	s	sano, pasto	essa sorda, pot alternar (intervocàlica) amb essa sonora segons els dialectes
	z	rosa, asma	essa sonora, intervocàlica i davant consonant sonora
	ss	assassino, pessimo	geminació
	ʃ	scena, scimmia, sciame	sc + e, i; sci + a, (e), o, u
	ʃʃ	cascina, ascia	geminació intervocàlica
t	t	mito, tranne
v	v	vado, povero	sense betacisme
w	v w	wolframio	estrangerismes
x	ks	xenofobia	hel·lenismes i estrangerismes
y	j	yogurt	estrangerismes, equival a i semiconsonant
z	t͡s	zoccolo, canzone
	tt͡s	pizza, grazie	geminació intervocàlica
	d͡z	zulù, manzo
	dd͡z	mezzo, ozono	geminació intervocàlica

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en italià
• Dizionario Italiano, d'Enrico Olivetti, inclou la pronúncia.