Potser volíeu: ROBAR


Català
Modifica

Oriental: central /ruˈβa/, balear /roˈba/, /ruˈba/
Occidental: nord-occidental /roˈβa/, valencià /roˈβaɾ/
  • Àudio: central
(fitxer)
  • Homòfon: robà
  • Etimologia: Del llatí vulgar *raubare, d'origen germànic *roub o *raup, «espoliació o botí de guerra», segle XII.

VerbModifica

robar trans.

  1. Agafar i quedar-se una cosa que és d'un altre.
  2. (esports de pilota) prendre
  3. plagiar

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: robo, roba, robem
Vocal rizotònica: /ɔ/

DerivatsModifica

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: robar


Castellà
Modifica

Peninsular: \roˈβaɾ\
Americà: alt /roˈbaɾ/, baix \roˈβaɾ\
  • Rimes: -aɾ
  • Etimologia: Del llatí vulgar *raubare, del germànic *raubôn.

VerbModifica

robar trans. ‎(present robo, passat robé, futur robaré)

  1. robar
  2. (esports de pilota) prendre

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre robar