Viccionari:Conjugació en català

El català es caracteritza per una riquesa de flexions verbals diatòpiques. En la conjugació dels verbs es mostren les variants dialectals acceptades normativament.

Variants

Cal entendre les adscripcions geogràfiques en un sentit aproximat i no restrictiu: d'una banda, perquè les formes més generals poden ésser, i són usades de fet, en qualsevol àrea territorial, sense altra limitació que la coherència sistemàtica de les opcions; i d'altra banda, perquè són abundants els casos en què la forma presentada com a pròpia —encara que no exclusiva— dels parlars d'una zona és coneguda i usada també legítimament en alguns parlars d'altres varietats geogràfiques del català. Per exemple, el passat simple s'utilitza en la llengua escrita, excepte en la primera persona, i són més usuals les formes perifràstiques en la llengua parlada. En el valencià central i el eivissenc són vigents en la llengua parlada, àdhuc la primera persona.

Les anotacions utilitzades són les següents:

or.	oriental
	sept.	septentrional o rossellonès
	centr.	central
	bal.	baleàric o insular
		mall.	mallorquí
		men.	menorquí
		eiv.	eivissenc (i formenterer)
	alg.	alguerès
occ.	occidental
	nord-occ.	nord-occidental (inclou lleidatà, pallarès, ribagorçà i tortosí)
	val.	valencià
		v.sept.	valencià septentrional o sud-tortosí i castellonenc
		v.cent.	valencià central o apitxat
		v.mer.	valencià meridional o alacantí

Verbs

Vegeu la llista dels verbs catalans, i els paradigmes de conjugació.

Categories verbals de persona i nombre Nombre Persona Pronoms personals Singular 1 jo 2 tu 3 ell, ella; vostè Plural 4 nosaltres, nós 5 vosaltres; vós 6 ells, elles; vostès

Conjugacions verbals Conjugació Exemples I cantar, parlar, mirar, caminar II batre, témer, voler, dir, dur IIIa (pura) dormir, sentir, collir IIIb (incoativa) servir, patir, seguir

Pels temps verbals s'utilitzen els noms establerts per l'IEC el 2002:

		Nom	Nom anterior	Exemple
Formes simples	Indicatiu	Present	Present	canto
		Imperfet	Pretèrit imperfet	cantava
		Passat simple	Pretèrit perfet	cantí
		Futur	Futur simple	cantaré
		Condicional	Condicional simple	cantaria
	Subjuntiu	Present	Present	canti
		Imperfet	Pretèrit imperfet	cantés
Formes compostes	Indicatiu	Perfet	Pretèrit indefinit	he cantat
		Plusquamperfet	Pretèrit plusquamperfet	havia cantat
		Passat anterior	Pretèrit anterior	haguí cantat
		Futur perfet	Futur compost	hauré cantat
		Condicional perfet	Condicional compost	hauria cantat
	Subjuntiu	Perfet	Pretèrit perfet	hagi cantat
		Plusquamperfet	Pretèrit plusquamperfet	hagués cantat

Referències

La referència bàsica utilitzada és la gramàtica publicada per l'Institut d'Estudis Catalans, amb el suport de diverses publicacions.

• Institut d'Estudis Catalans:
  • Gramàtica de la llengua catalana.
  • Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana.
  • Sobre la grafia de la persona 1 del present d'indicatiu dels verbs a les Illes Balears.
  • El català de l'Alguer: un model d'àmbit restringit.
• Villangómez Llobet, M. Curs d'iniciació a la llengua. Institut d'Estudis Eivissencs.
• Xuriguera, Joan Baptista. Els verbs catalans conjugats. Ed. Claret, Barcelona.