Català

modifica
Oriental:  central /sərˈbi/, balear /səɾˈvi/
Occidental:  nord-occidental /serˈβi/
valencià /seɾˈviɾ/, /seɾˈβi/

servir intr., pron., trans. ‎(pronominal servir-se)

  1. Ésser apte o propi a un ús.
  2. Complir els deures que hom té envers algú.
  3. A taula, fer el plat (a algú), abocar-li la beguda, etc.
  4. Procurar a algú un avantatge intervenint-hi personalment.
  5. (pronominal) Fer ús, emprar.
  6. (esports de pilota) Posar la pilota, la bola, el volant o el disc en joc.

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: serveixo, serveix, servim

Derivats

modifica

Sinònims

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: ser·vir (2)

Vegeu també

modifica

Català antic

modifica
  • Etimologia: De serví per hipercorrecció del plural servís quan la pronúncia de la erra final era vacil·lant, reducció de servii, de servici.

servir m. ‎(plural servirs)

  1. servei, servici
    «Com és la gran bellesa e bella planícia de la terra que Déus vos ha dada, devets pensar ab gran studi que la puxats occupar en profitosos servirs de la ciutat.» (Francesc Eiximenis, Regiment de la cosa pública, ca. 1384)

Vegeu també

modifica

Castellà

modifica
Peninsular: \seɾˈβiɾ\
Americà: alt \s(e)ɾˈβiɾ\, baix \seɾˈβiɾ\

servir intr., trans., pron. ‎(pronominal servirse, present sirvo, passat serví, futur serviré)

  1. servir

Sinònims

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: ser·vir (2)

Francès

modifica
  • Pronúncia: /sɛʁˈviʁ/ àudio 
  • Etimologia: Del llatí servīre.

servir

  1. servir