Català
Modifica

  • Pronúncia:
Oriental: central /sərˈbi/, balear /səɾˈvi/
Occidental: nord-occidental /serˈβi/, valencià /seɾˈbiɾ/, /seɾˈviɾ/

VerbModifica

ser·vir intr., pron., trans. ‎(pronominal servir-se)

  1. Ésser apte o propi a un ús.
  2. Complir els deures que hom té envers algú.
  3. A taula, fer el plat (a algú), abocar-li la beguda, etc.
  4. Procurar a algú un avantatge intervenint-hi personalment.
  5. (pronominal) Fer ús, emprar.
  6. (esports de pilota) Posar la pilota, la bola, el volant o el disc en joc.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: serveixo, serveix, servim

DerivatsModifica

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

  • Pronúncia:
Peninsular: \seɾˈβiɾ\
Americà: alt \s(e)ɾˈβiɾ\, baix \seɾˈβiɾ\

VerbModifica

ser·vir intr., trans., pron. ‎(pronominal servirse, present sirvo, passat serví, futur serviré)

  1. servir

SinònimsModifica


Francès
Modifica

  • Pronúncia: /sɛʁˈviʁ/
    àudio
  • Etimologia: Del llatí servīre.

VerbModifica

servir

  1. servir