Català
Modifica

Oriental: central /ə.βuˈka/, balear /ə.boˈca/, /ə.buˈka/
Occidental: nord-occidental /a.βoˈka/, valencià /a.βoˈkaɾ/
  • Àudio: català central
(fitxer)

VerbModifica

a·bo·car trans., pron. ‎(pronominal abocar-se)

  1. Girar boca avall una eina per fer passar un líquid.
  2. Fer passar un líquid d'un recipient a un altre.
  3. Girar cap a terra alguna cosa.
  4. Acostar alguna cosa al lloc on ha d'obrar.
  5. Gastar molts diners amb la finalitat d'aconseguir alguna cosa.
  6. (pronominal) Ajuntar-se de cop en algun lloc molta gent.
  7. (pronominal) Inclinar-se, tirar-se amb el cos endavant.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: aboco, aboca, aboquem

DerivatsModifica

SinònimsModifica

DescendentsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

Peninsular: \a.βoˈkaɾ\
Americà: alt /a.boˈkaɾ/, baix \a.βoˈkaɾ\

VerbModifica

a·bo·car trans., intr., pron. ‎(pronominal abocarse, present aboco, passat aboqué, futur abocaré)

  1. abocar (fer passar un líquid d'un recipient a un altre)
  2. abocar (acostar alguna cosa al lloc on ha d'obrar, especialment armes, tropes)
  3. embocar (agafar amb la boca)
  4. desembocar
  5. (nàutica) atansar-se a un canal, estret, port.
  6. (pronominal) abocar-se (ajuntar-se de cop en algun lloc molta gent)

ConjugacióModifica


Occità
Modifica

  • Pronúncia(i): /a.βuˈka/

VerbModifica

abocar ‎(pronominal s'abocar)

  1. abocar (capgirar un recipient)
  2. buidar
  3. (pron.) abocar-se, amorrar-se