Català

modifica
Oriental:  central /ə.βuˈka/
balear /ə.boˈka/, /ə.buˈka/
Occidental:  nord-occidental /a.βoˈka/
valencià /a.boˈkaɾ/, /a.βoˈka/

abocar trans., pron. ‎(pronominal abocar-se)

  1. Girar boca avall una eina per fer passar un líquid.
  2. Fer passar un líquid d'un recipient a un altre.
  3. Girar cap a terra alguna cosa.
  4. Acostar alguna cosa al lloc on ha d'obrar.
  5. Gastar molts de diners amb la finalitat d'aconseguir alguna cosa.
  6. (pronominal) Ajuntar-se de cop en algun lloc molta de gent.
  7. (pronominal) Inclinar-se, tirar-se amb el cos endavant.

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: aboco, aboca, aboquem

Derivats

modifica

Sinònims

modifica

Descendents

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica

Castellà

modifica
Peninsular: \a.βoˈkaɾ\
Americà: alt /a.boˈkaɾ/, baix \a.βoˈkaɾ\

abocar trans., intr., pron. ‎(pronominal abocarse, present aboco, passat aboqué, futur abocaré)

  1. abocar (fer passar un líquid d'un recipient a un altre)
  2. abocar (acostar alguna cosa al lloc on ha d'obrar, especialment armes, tropes)
  3. embocar (agafar amb la boca)
  4. desembocar
  5. (nàutica) atansar-se a un canal, estret, port.
  6. (pronominal) abocar-se (ajuntar-se de cop en algun lloc molta gent)

Conjugació

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: a·bo·car (3)

Occità

modifica
  • Pronúncia(i): /a.βuˈka/

abocar ‎(pronominal s'abocar)

  1. abocar (capgirar un recipient)
  2. buidar
  3. (pron.) abocar-se, amorrar-se