Català
Modifica

  • Pronúncia: /iŋ.kɫiˈna/, valencià /iŋ.kliˈnaɾ/
  • Rimes: -aɾ
  • Homòfon: inclinà
  • Etimologia: Del llatí inclināre ‎(«desequilibrar la balança»), format pel prefix in- ‎(«estar en»), més el terme cliens ‎(«persona protegida o acollida per un ciutadà romà»); per la importància que tenien el nombre de cliens o protegits per a un candidat polític. segle XIV.

VerbModifica

in·cli·nar trans., pron. ‎(pronominal inclinar-se)

  1. Tòrcer cap avall alguna cosa.
  2. Girar o persuadir algú que faci alguna cosa.
  3. (pronominal) Decantar-se cap un costat.
  4. (pronominal) Tenir propensió natural a alguna cosa.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: inclino, inclina, inclinem

DerivatsModifica

RelacionatsModifica

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

VerbModifica

in·cli·nar trans., pron. ‎(pronominal inclinarse, present inclino, passat incliné, futur inclinaré)

  1. inclinar