inclinar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/iŋ.kɫiˈna/
Occidental:	nord-occidental /iŋ.kɫiˈna/
	valencià /iŋ.kɫiˈnaɾ/, /iŋ.kɫiˈna/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: inclinà
• Etimologia: Del llatí inclināre ‎(«desequilibrar la balança»), de in- ‎(«estar en») i cliens ‎(«persona protegida o acollida per un ciutadà romà»); per la importància que tenien el nombre de cliens o protegits per a un candidat polític, segle XIV.

Verb

inclinar trans., pron. ‎(pronominal inclinar-se)

1. Tòrcer cap avall alguna cosa.
2. Girar o persuadir algú que faci alguna cosa.
3. (pronominal) Decantar-se cap un costat.
4. (pronominal) Tenir propensió natural a alguna cosa.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb radical modificat sense desinència

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	inclinar			haver inclinat
gerundi	inclinant			havent inclinat
participi	inclinat, inclinada, inclinats, inclinades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	inclino	inclines	inclina	inclinem	inclineu	inclinen
	incline						val
	inclini						sept
	inclín				inclinau		bal, alg
				inclinam			bal
imperfet	inclinava	inclinaves	inclinava	inclinàvem	inclinàveu	inclinaven
passat simple	incliní	inclinares	inclinà	inclinàrem	inclinàreu	inclinaren
futur	inclinaré	inclinaràs	inclinarà	inclinarem	inclinareu	inclinaran
condicional	inclinaria	inclinaries	inclinaria	inclinaríem	inclinaríeu	inclinarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	inclini	inclinis	inclini	inclinem	inclineu	inclinin
	incline	inclines	incline			inclinen	occ, bal
imperfet	inclinés	inclinessis	inclinés	inclinéssim	inclinéssiu	inclinessin
		inclinesses		inclinéssem	inclinésseu	inclinessen
	inclinàs	inclinassis	inclinàs	inclinàssim	inclinàssiu	inclinassin	bal
		inclinasses		inclinàssem	inclinàsseu	inclinassen	val, bal (1)
	inclinara	inclinares	inclinara	inclinàrem	inclinàreu	inclinaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	inclina	inclini	inclinem	inclineu	inclinin
	–				inclinau		bal, alg
	–		incline			inclinen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				inclinàvom	inclinavo		centr, n-occ
	inclinavi						sept
	inclinaia	inclinaies	inclinaia	inclinàiem	inclinàieu	inclinaien	n-occ
condicional	inclinariva	inclinarives	inclinariva	inclinarívem	inclinaríveu	inclinariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	inclino	inclinos	inclino	inclineguem	inclinegueu		n-occ
imperfet	inclinessi		inclinessi				sept, alg
	inclinessa						centr, n-occ
	inclineguessa	inclineguesses	inclinegués	inclineguéssom	inclineguéssou	inclineguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... inclinat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... inclinar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... inclinat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... inclinat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... inclinat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... inclinat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... inclinar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... inclinat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... inclinat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... inclinat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: inclino, inclina, inclinem

Sinònims

• decantar

Derivats

• desinclinar
• inclinança
• inclinòmetre

Relacionats

• inclinable
• inclinació
• inclinat
• inclinatiu

Traduccions

Tòrcer cap avall

• Anglès: incline ^(en)
• Castellà: inclinar ^(es)
• Francès: incliner ^(fr), pencher ^(fr)
• Italià: inclinare ^(it), chinare ^(it)
• Llatí: inclinare ^(la), acclinare ^(la)

Persuadir

• Anglès: induce ^(en)
• Castellà: inclinar ^(es)
• Francès: engager ^(fr)
• Italià: indurre ^(it)
• Llatí: movere ^(la)

Decantar-se cap un costat

• Castellà: inclinarse ^(es)
• Francès: s'incliner ^(fr), pencher ^(fr)
• Italià: piegare ^(it)
• Llatí: flectere ^(la)

Tenir propensió

• Castellà: inclinarse ^(es)
• Francès: s'incliner ^(fr), se baisser ^(fr)
• Italià: essere incline ^(it)
• Llatí: se inclinare ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: in·cli·nar (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: inclinar

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: \iŋ.kliˈnaɾ\
• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí inclināre.

Verb

inclinar trans., pron. ‎(pronominal inclinarse, present inclino, passat incliné, futur inclinaré)

1. inclinar

Miscel·lània

• Síl·labes: in·cli·nar (3)