decantar

Català

[1]

Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/də.kənˈta/
Occidental:	nord-occidental /de.kanˈta/, valencià /de.kanˈtaɾ/

Rimes: -a(ɾ)
Homòfon: decantà
Etimologia: Del llatí canthus, amb el prefix de.

Verb

decantar trans.

Col·locar un recipient que conté líquid en posició perquè pugui vessar.
Col·locar en posició que trenqui la vertical.
Ell decantava el cap, em mirava als ulls, somreia i rebutjava el plec.^[1]
Tenir una tendència; havent diverses opcions, decidir l'opinió per una d'elles.
Encara que sigui arriscat, jo em decanto a creure que aquesta va ser, efectivament, la seva única intervenció.^[2]

Els dos documents tenen una singular importància, però jo em decanto més pel segon si allò que hem de valorar és la certesa de totes les afirmacions contingudes.^[3]
Fer un gir, canviar de direcció.
Parlaven d'altres coses, però aviat ell decantava la conversa cap al mateix assumpte.

Conjugació

Primera conjugació regular

	Simples			Compostes
Formes no personals							Notes
Infinitiu	decantar			haver decantat
Gerundi	decantant			havent decantat
Participis	decantat, decantada, decantats, decantades
Formes personals simples
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	decanto	decantes	decanta	decantem	decanteu	decanten
	decante						val
	decanti						sept
	decant				decantau		bal, alg
				decantam			bal
Imperfet	decantava	decantaves	decantava	decantàvem	decantàveu	decantaven
Passat simple	decantí	decantares	decantà	decantàrem	decantàreu	decantaren	v.cent, eiv
Futur	decantaré	decantaràs	decantarà	decantarem	decantareu	decantaran
Condicional	decantaria	decantaries	decantaria	decantaríem	decantaríeu	decantarien
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	decanti	decantis	decanti	decantem	decanteu	decantin
Present	decante	decantes	decante			decanten	occ
Imperfet	decantés	decantessis	decantés	decantéssim	decantéssiu	decantessin
		decantesses		decantéssem	decantésseu	decantessen
	decantàs	decantassis	decantàs	decantàssim	decantàssiu	decantassin	bal
		decantasses		decantàssem	decantàsseu	decantassen	nota 1
	decantara	decantares	decantara	decantàrem	decantàreu	decantaren	val
Imperatiu	-	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present		decanta	decanti	decantem	decanteu	decantin
					decantau		bal, alg
			decante			decanten	occ
Formes personals compostes i perifràstiques
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... decantat
Perfet				havem	haveu		... decantat
Passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... decantar
Passat perifràstic		vares		vàrem	vàreu	varen	... decantar
Plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... decantat
Passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... decantat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
Futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... decantat
Condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... decantat
Condicional perfet	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren	... decantat
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... decantar
Passat perifràstic	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen	... decantar
Perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... decantat
Perfet	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen	... decantat
Plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... decantat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... decantat
Passat anterior perifràstic	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver	... decantat
Nota 1: en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals. Vegeu la informació sobre aquesta taula.

Formes no normatives, col·loquials o arcaiques

Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Imperfet					decantàvets		ant
	decantavi			decantàvom	decantavo
	decantaia	decantaies	decantaia	decantàiem	decantàieu	decantaien	n-occ
Condicional	decantariva	decantarives	decantariva	decantarívem	decantaríveu	decantariven	alg
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	decant	decants	decant				ant
Present	decanto	decantos	decanto	decanteguem	decantegueu		n-occ
Imperfet	decantessi		decantessi				sept, alg
	decantessa						cent, n-occ
	decanteguessa	decanteguesses	decantegués	decanteguéssom	decanteguéssou	decanteguessen	n-occ

Sinònims

inclinar, abocar
tendir, voler, preferir, optar, dir, opinar
girar, desviar

Traduccions

1,2

Anglès: decant ^(en)
Castellà: decantar ^(es)
Francès: décanter ^(fr)
Portuguès: decantar ^(pt)

3

Anglès: opt ^(en)
Castellà: decantar ^(es)
Francès: cème ^(fr)
Italià: crema ^(it)

Miscel·lània

Síl·labes: de·can·tar (3)
Anagrames: acendrat, adreçant, centrada, trencada

Vegeu també

Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot
Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: decantar

↑ Josep Casadesús, Namastei babà, 2000
↑ Miquel dels Sants Oliver, Joan-Lluís Marfany, La literatura en Mallorca, L'Abadia de Montserrat, 1988
↑ Lluís Vicenç Gargallo, Història de Joseph, 1986

[1] Josep Casadesús, Namastei babà, 2000

[2] Miquel dels Sants Oliver, Joan-Lluís Marfany, La literatura en Mallorca, L'Abadia de Montserrat, 1988

[3] Lluís Vicenç Gargallo, Història de Joseph, 1986

[1]

[2]

[3]