imperatiu


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /im.pə.ɾəˈtiw/, occidental /im.pe.ɾaˈtiw/
  • Rimes: -iw
  • Etimologia: Del llatí imperativus, segle XIV.
  • Anagrama: impartíeu

NomModifica

im·pe·ra·tiu m. ‎(plural imperatius)

  1. (gramàtica) un dels quatre temps del verb que serveix per a manar

TraduccionsModifica

AdjectiuModifica

im·pe·ra·tiu m. ‎(femení imperativa, plural masculí imperatius, plural femení imperatives)

  1. que impera o mana

DerivatsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica