imperatiu


Català
Modifica

NomModifica

im·pe·ra·tiu m. ‎(plural imperatius)

  1. (gramàtica) un dels quatre temps del verb que serveix per a manar

TraduccionsModifica

AdjectiuModifica

im·pe·ra·tiu m. ‎(femení imperativa, plural masculí imperatius, plural femení imperatives)

  1. que impera o mana

DerivatsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica