imperativa

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /im.pə.ɾəˈti.βə/, balear /im.pə.ɾəˈti.və/
Occidental:	/im.pe.ɾaˈti.βa/, /im.pe.ɾaˈti.va/

• Rimes: -iva

Adjectiu

imperativa f. ‎(plural imperatives)

1. Forma femenina de imperatiu.

Miscel·lània

• Síl·labes: im·pe·ra·ti·va (5)
• Anagrama: atiparívem

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \im.pe.ɾaˈti.βa\

Americà: alt /im.p(e).ɾaˈti.ba/, baix \im.pe.ɾaˈti.βa\

• Rimes: -iba

Adjectiu

imperativa f. ‎(plural imperativas)

1. forma femenina de imperativo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ɪm.pɛ.raːˈtiː.waː/, /ɪm.pɛ.raːˈtiː.wa/

Adjectiu

imperātīvā

1. ablatiu femení singular de imperātīvus

imperātīva

1. nominatiu femení singular de imperātīvus
2. nominatiu neutre plural de imperātīvus
3. vocatiu femení singular de imperātīvus
4. vocatiu neutre plural de imperātīvus
5. acusatiu neutre plural de imperātīvus