voler

Potser volíeu: VOLER

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /buˈɫɛ/^ⓘ
	balear /voˈɫə/, /vuˈɫɛ/
Occidental:	nord-occidental /boˈɫe/
	valencià /voˈɫeɾ/, /boˈɫe/

Rimes: -ɛ(ɾ)
Etimologia: Del llatí vulgar *volēre, del clàssic velle, infinitiu del verb volo ‎(«desitjar, tenir intenció de»), de l'arrel indoeuropea *wel.

Verb

voler trans.

Tenir la intenció determinada de fer alguna cosa.
Una cosa, requerir, exigir-ne una altra.
Aquesta planta vol molta aigua.
(auxiliar, seguit d’infinitiu) Intenció d’acomplir.

Conjugació

Segona conjugació irregular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	voler			haver volgut
gerundi	volent			havent volgut
participi	volgut, volguda, volguts, volgudes
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	vull	vols	vol	volem	voleu	volen
imperfet	volia	volies	volia	volíem	volíeu	volien
passat simple	volguí	volgueres	volgué	volguérem	volguéreu	volgueren
futur	voldré	voldràs	voldrà	voldrem	voldreu	voldran
condicional	voldria	voldries	voldria	voldríem	voldríeu	voldrien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	vulgui	vulguis	vulgui	vulguem	vulgueu	vulguin
	vulga	vulgues	vulga	vulgam	vulgau	vulguen	occ, bal
	vullga	vullgues	vullga	vullguem	vullgueu	vullguen	val
imperfet	volgués	volguessis	volgués	volguéssim	volguéssiu	volguessin
		volguesses		volguéssem	volguésseu	volguessen
	volguera	volgueres	volguera	volguérem	volguéreu	volgueren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	vulgues	vulgui	vulguem	vulgueu	vulguin
	–		vulga	vulgam	vulgau	vulguen	occ, bal
	–	vullgues	vullga	vullguem	vullgueu	vullguen	val
	–			vullgam	vullgau		val

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
gerundi	volguent
imperfet	voliva	volives	voliva	volívem	volíveu	voliven	n-occ
				volívom	volívou		n-occ
	voleva	voleves	voleva	volévem	voléveu	voleven	n-occ, alg
futur	volgueré	volgueràs	volguerà	volguerem	volguereu	volgueran	alg
condicional	volgueria	volgueries	volgueria	volgueríem	volgueríeu	volguerien	alg
condicional	volgueriva	volguerives	volgueriva	volguerívem	volgueríveu	volgueriven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	vulgo	vulgos	vulgo				n-occ
present				volguem	volgueu		bal
imperfet	volguessi		volguessi				alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... volgut
perfet				havem	haveu		... volgut
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... voler
passat perifràstic		vares		vàrem	vàreu	varen	... voler
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... volgut
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... volgut
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... volgut
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... volgut
condicional perfet	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren	... volgut
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... voler
passat perifràstic	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen	... voler
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... volgut
perfet	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen	... volgut
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... volgut
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... volgut
passat anterior perifràstic	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver	... volgut

Paradigmes de flexió: vull, vol, volem
Vocal rizotònica: /u/, /ɔ/

Variants

volguer (forma col·loquial velaritzada)

Sinònims

acceptar
adorar, estimar
ambicionar, desitjar
caldre, demanar, freturar, necessitar, requerir
valorar

Traduccions

Afrikaans: wil ^(af)
Albanès: do ^(sq)
Alemany: wollen ^(de)
Anglès: want ^(en)
Àrab: أَرَادَ‎ ^(ar)
Armeni: ուզել ^(hy) ‎(uzel)
Basc: nahi izan ^(eu)
Belarús: хаце́ць ^(be) ‎(khatsets)
Bengalí: চাওয়া ^(bn)
Bretó: fellout ^(br)
Búlgar: и́скам ^(bg) ‎(ískam)
Castellà: querer ^(es)
Coreà: 빌다 ^(ko) ‎(bilda)
Cors: vulè ^(co)
Danès: ville ^(da)
Eslovac: chcieť ^(sk)
Eslovè: hoteti ^(sl)
Esperanto: voli ^(eo)
Estonià: tahtma ^(et)
Francès: vouloir ^(fr)
Frisó occidental: wolle ^(fy)
Friülà: volê ^(fur)
Gallec: querer ^(gl)
Gal·lès: bod eisiau ^(cy)
Georgià: სურვილი ^(ka) ‎(súrvili)
Grec: θέλω ^(el) ‎(thelo)
Grec antic: ἐθέλω ^(grc) ‎(ethélō)
Hebreu: רָצָה‎ ^(he)
Hindi: चाहना ^(hi)
Hongarès: akar ^(hu)
Ídix: וועלן‎ ^(yi)
Indonesi: mau ^(id)
Irlandès: is mian le ^(ga)
Islandès: vilja ^(is)
Italià: volere ^(it)
Japonès: 欲しい ^(ja)
Kazakh: келу ^(kk) ‎(kelw/kelu)
Kurd: xwestin ^(ku)
Letó: gribet ^(lv)
Lituà: norėti ^(lt)
Llatí: volo ^(la)
Llengua de signes catalana: VOLER ^(csc)
Macedoni: са́ка ^(mk)
Malai: mahu ^(ms)
Maltès: ried ^(mt)
Mongol: дурлах ^(mn)
Neerlandès: willen ^(nl)
Noruec: ville ^(no)
Occità: voler ^(oc)
Polonès: chcieć ^(pl)
Portuguès: querer ^(pt)
Retoromànic: vulair ^(rm)
Romanès: vrea ^(ro)
Rus: хоте́ть ^(ru) ‎(khotet)
Sànscrit: वष्टि ^(sa)
Sard: bolli ^(sc)
Serbocroat: хтети ^(sh), hteti ^(sh)
Suec: vilja ^(sv)
Tadjik: хостан ^(tg)
Tagal: magustohan ^(tl)
Tai: อยาก ^(th)
Tàtar: теләргә ^(tt)
Turc: istemek ^(tr)
Txec: chtít ^(cs)
Ucraïnès: хоті́ти ^(uk) ‎(khotiti)
Urdú: چاہنا‎ ^(ur)
Uzbek: xohlamoq ^(uz)
Való: voleur ^(wa)
Vènet: voler ^(vec)
Vietnamita: muốn ^(vi)
Volapük: vilön ^(vo)
Xinès: 要 ^(zh) ‎(yāo)

Nom

voler m. ‎(plural volers)

voluntat

Miscel·lània

Síl·labes: vo·ler (2)
Anagrames: revol, verol

Vegeu també

Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: voler

Català antic

Etimologia: Del llatí vulgar *volēre, del clàssic velle, infinitiu del verb volo ‎(«desitjar, tenir intenció de»), de l'arrel indoeuropea *wel.

Verb

voler

voler
(pronominal) voler
«Sen anassen lla hon se volguessen ab tot ço del llur» - Se n’anessin allà on volguessin amb tot allò seu (Crònica de Pere el Cerimoniós, c. 1382)
(auxiliar) voler (intenció d’acomplir)
«Partis de aqui quant hac menjat, que no y volch aturar la nuyt» - Parteixo d’aquí quan hagi menjat, que no hi vull fer nit (Crònica de Bernat Desclot, 1288)
(locucions) qualsevol, onsevulga
«En qual lloch se vulla del libre ne pot hom parlar» - En qualsevol lloc del llibre no es pot comentar (Crònica de Ramon Muntaner, c. 1328)
(conjunció) o bé
«Vulla’s chrestia o sarrahi» - Sigui cristià o sarraí (Crònica de Ramon Muntaner, c. 1328)

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	voler
gerundi	volent
	volguent
	vullguent
participi	volgut
	vollgut
	vullgut
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	vull	vols	vol	volem	volets	volen
present					voleu
imperfet	volia	volies	volia	volíem	volíets	volien
imperfet					volíeu
passat simple	volguí	volguist	volch	volguem	volgués	volgren
		volgueres	volgué	volguérem	volguérets	volgueren
					volguéreu
futur	volré	volràs	volrà	volrem	volrets	volran
	voldré	voldràs	voldrà	voldrem	volreu	voldran
					voldrets
					voldreu
condicional	volria	volries	volria	volríem	volríets	volrien
	voldria	voldries	voldria	voldríem	volríeu	voldrien
					voldríets
					voldríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	vulla	vulles	vulla	vullam	vullats	vullen
	vulga	vulgues	vulga	vulgam	vullau	vulguen
				vulguem	vulgats
					vulgau
					vulguets
					vulgueu
imperfet	volgués	volguesses	volgués	volguéssem	volguéssets	volguessen
	volgra	volgres	volgra	volgrem	volguésseu	volgren
	volguera	volgueres	volguera	volguérem	volgrets	volgueren
					volguérets
					volguéreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	vulles	vulla	vullam	vullats	vullen
	–	vulgues	vulga	vulgam	vullau	vulguen
	–			vulguem	vulgats
	–				vulgau
	–				vulguets
	–				vulgueu

Vegeu també

Obres de referència: DCVB, Faraudo

Francès

Pronúncia: /vɔˈle/, àudio (FR)
Etimologia: De llatí volare

Verb

voler

volar
robar

Conjugació

Taula de conjugació

		present			passat
infinitiu		voler			avoir volé
gerundi		en volant			en ayant volé
participi		volant			volé
participi					ayant volé
persona		singular			plural
persona		primera	segona	tercera	primera	segona	tercera
indicatiu		je (j')	tu	il (elle)	nous	vous	ils (elles)
temps simples	present	vole	voles	vole	volons	volez	volent
	pretèrit imperfet	volais	volais	volait	volions	voliez	volaient
	pretèrit perfet	volai	volas	vola	volâmes	volâtes	volèrent
	futur simple	volerai	voleras	volera	volerons	volerez	voleront
temps composts	pretèrit compost	ai volé	as volé	a volé	avons volé	avez volé	ont volé
	pretèrit plusquamperfet	avais volé	avais volé	avait volé	avions volé	aviez volé	avaient volé
	pretèrit anterior	eus volé	eus volé	eut volé	eûmes volé	eûtes volé	eurent volé
	futur compost	aurai volé	auras volé	aura volé	aurons volé	aurez volé	auront volé
temps surcomposts	pretèrit surcompost	ai eu volé	as eu volé	a eu volé	avons eu volé	avez eu volé	ont eu volé
	plusquamperfet surcompost	avais eu volé	avais eu volé	avait eu volé	avions eu volé	aviez eu volé	avaient eu volé
	pretèrit anterior surcompost	eus eu volé	eus eu volé	eut eu volé	eûmes eu volé	eûtes eu volé	eurent eu volé
	futur surcompost	aurai eu volé	auras eu volé	aura eu volé	aurons eu volé	aurez eu volé	auront eu volé
condicional		je (j')	tu	il (elle)	nous	vous	ils (elles)
temps simples	present	volerais	volerais	volerait	volerions	voleriez	voleraient
temps composts	passat (1a forma)	aurais volé	aurais volé	aurait volé	aurions volé	auriez volé	auraient volé
temps composts	passat (2a forma)	eusse volé	eusses volé	eût volé	eussions volé	eussiez volé	eussent volé
temps surcomposts	pretèrit surcompost (1a forma)	aurais eu volé	aurais eu volé	aurait eu volé	aurions eu volé	auriez eu volé	auraient eu volé
temps surcomposts	pretèrit surcompost (2a forma)	eusse eu volé	eusses eu volé	eût eu volé	eussions eu volé	eussiez eu volé	eussent eu volé
subjuntiu		que je (j')	que tu	qu'il (elle)	que nous	que vous	qu'ils (elles)
temps simples	present	vole	voles	vole	volions	voliez	volent
temps simples	pretèrit imperfet	volasse	volasses	volât	volassions	volassiez	volassent
temps composts	pretèrit perfet	aie volé	aies volé	ait volé	ayons volé	ayez volé	aient volé
temps composts	pretèrit plusquamperfet	eusse volé	eusses volé	eût volé	eussions volé	eussiez volé	eussent volé
temps surcomposts	pretèrit surcompost	aie eu volé	aies eu volé	ait eu volé	ayons eu volé	ayez eu volé	aient eu volé
temps surcomposts	pretèrit plusquamperfet surcompost	eusse eu volé	eusses eu volé	eût eu volé	eussions eu volé	eussiez eu volé	eussent eu volé
imperatiu		-	tu	-	nous	vous	-
temps simples	present		vole		volons	volez
temps composts	passat		aie volé		ayons volé	ayez volé
temps surcomposts	pretèrit surcompost		aie eu volé		ayons eu volé	ayez eu volé

Vegeu també

Entrada «voler» al Trésor de la langue française informatisé (TLFi).