Potser volíeu: VOLER


Català
Modifica

  • Pronúncia:
Oriental: central /buˈɫɛ/, balear /voˈɫə/, /vuˈɫɛ/
Occidental: nord-occidental /boˈɫe/, valencià /voˈɫeɾ/, /boˈɫeɾ/
  • Àudio: català central
(fitxer)
  • Etimologia: Del llatí vulgar *volēre, del clàssic velle, infinitiu del verb volo ‎(«desitjar, tenir intenció de»), de l'arrel indoeuropea *wel.
  • Anagrames: revol, verol

VerbModifica

vo·ler trans.

  1. Tenir la intenció determinada de fer alguna cosa.
  2. Una cosa, requerir, exigir-ne una altra.
    Aquesta planta vol molta aigua.
  3. (auxiliar, seguit d’infinitiu) Intenció d’acomplir.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: vull, vol, volem

VariantsModifica

  • volguer (forma col·loquial velaritzada)

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

NomModifica

vo·ler m. ‎(plural volers)

  1. voluntat

Vegeu tambéModifica

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: voler


Català medieval
Modifica

  • Etimologia: Del llatí vulgar *volēre, del clàssic velle, infinitiu del verb volo ‎(«desitjar, tenir intenció de»), de l'arrel indoeuropea *wel.

VerbModifica

voler

  1. voler
  2. (pronominal) voler
    «Sen anassen lla hon se volguessen ab tot ço del llur» - Se n’anessin allà on volguessin amb tot allò seu (Crònica de Pere el Cerimoniós, c. 1382)
  3. (auxiliar) voler (intenció d’acomplir)
    «Partis de aqui quant hac menjat, que no y volch aturar la nuyt» - Parteixo d’aquí quan hagi menjat, que no hi vull fer nit (Crònica de Bernat Desclot, 1288)
  4. (locucions) qualsevol, onsevulga
    «En qual lloch se vulla del libre ne pot hom parlar» - En qualsevol lloc del llibre no es pot comentar (Crònica de Ramon Muntaner, c. 1328)
  5. (conjunció) o bé
    «Vulla’s chrestia o sarrahi» - Sigui cristià o sarraí (Crònica de Ramon Muntaner, c. 1328)

ConjugacióModifica

Vegeu tambéModifica


Francès
Modifica

VerbModifica

voler

  1. volar
  2. robar

ConjugacióModifica

Vegeu tambéModifica