Català

modifica
Oriental:  central /bu.ɫunˈtat/
balear /vo.ɫunˈtat/, /vu.ɫunˈtat/
Occidental:  nord-occidental /bo.ɫunˈtat/
valencià /vo.ɫunˈtat/, /bo.ɫunˈtat/
  • Rimes: -at
  • Etimologia: Del llatí voluntas, derivat del verb volo ‎(«desitjar, tenir intenció de»), més el sufix tas ‎(«acció de»), segle XII.

voluntat f. ‎(plural voluntats)

  1. Capacitat de voler alguna cosa.
  2. Constància, perseveració.

Compostos i expressions

modifica
  • últimes voluntats: testament.
  • a voluntat: pagar el que es cregui convenient.
  • tenir bona voluntat: estar ben disposat.

Sinònims

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: vo·lun·tat (3)

Vegeu també

modifica