Català
Modifica

  • Pronúncia:
Oriental: central /bu.ɫunˈtat/, balear /vo.ɫunˈtat/, /vu.ɫunˈtat/
Occidental: nord-occidental /bo.ɫunˈtat/, valencià /vo.ɫunˈtat/, /bo.ɫunˈtat/
  • Rimes: -at
  • Etimologia: Del llatí voluntas, derivat del verb volo ‎(«desitjar, tenir intenció de»), més el sufix tas ‎(«acció de»), segle XII.

NomModifica

vo·lun·tat f. ‎(plural voluntats)

  1. Capacitat de voler alguna cosa.
  2. Constància, perseveració.

Compostos i expressionsModifica

  • últimes voluntats: testament.
  • a voluntat: pagar el que es cregui convenient.
  • tenir bona voluntat: estar ben disposat.

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica