Català

modifica
Oriental: central /bu.ɫunˈtat/
balear /vo.ɫunˈtat/, /vu.ɫunˈtat/
Occidental: nord-occidental /bo.ɫunˈtat/
valencià /vo.ɫunˈtat/, /bo.ɫunˈtat/
  • Rimes: -at
  • Etimologia: Del llatí voluntas, derivat del verb volo («desitjar, tenir intenció de»), més el sufix tas («acció de»), segle XII.

voluntat f. (plural voluntats)

  1. Capacitat de voler alguna cosa.
  2. Constància, perseveració.

Compostos i expressions

modifica
  • últimes voluntats: testament.
  • a voluntat: pagar el que es cregui convenient.
  • tenir bona voluntat: estar ben disposat.

Sinònims

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: vo·lun·tat (3)

Vegeu també

modifica