caldre

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈkaɫ.dɾə/^ⓘ, occidental /ˈkaɫ.dɾe/
• Etimologia: De la forma antiga caler, del llatí calēre ‎(«estar calent»).

Verb

caldre intr., impers.

1. Ésser necessari.

Conjugació

Segona conjugació amb formes velaritzades, defectiva

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	caldre			haver calgut
gerundi	calent			havent calgut
participi	calgut, calguda, calguts, calgudes
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	calc	cals	cal	calem	caleu	calen
imperfet	calia	calies	calia	calíem	calíeu	calien
passat simple	calguí	calgueres	calgué	calguérem	calguéreu	calgueren
futur	caldré	caldràs	caldrà	caldrem	caldreu	caldran
condicional	caldria	caldries	caldria	caldríem	caldríeu	caldrien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	calgui	calguis	calgui	calguem	calgueu	calguin
	calga	calgues	calga			calguen	occ, bal
imperfet	calgués	calguessis	calgués	calguéssim	calguéssiu	calguessin
		calguesses		calguéssem	calguésseu	calguessen
	calguera	calgueres	calguera	calguérem	calguéreu	calgueren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	cal	calgui	calguem	caleu	calguin
	–		calga			calguen	occ, bal

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	-	-	ha	-	-	han	... calgut
	-	-		-	-
passat perifràstic	-	-	va	-	-	van	... caldre
	-	-		-	-	varen
plusquamperfet	-	-	havia	-	-	havien	... calgut
passat anterior o perifràstic	-	-	hagué	-	-	hagueren	... calgut
	-	-	va haver	-	-	van haver
	-	-		-	-	varen haver
futur perfet	-	-	haurà	-	-	hauran	... calgut
condicional perfet	-	-	hauria	-	-	haurien	... calgut
	-	-	haguera	-	-	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	-	-	vagi	-	-	vagin	... caldre
	-	-	vaja	-	-	vagen
perfet	-	-	hagi	-	-	hagin	... calgut
	-	-	haja	-	-	hagen
plusquamperfet	-	-	hagués	-	-	haguessin	... calgut
	-	-		-	-	haguessen
	-	-	haguera	-	-	hagueren
passat anterior perifràstic	-	-	vagi haver	-	-	vagin haver	... calgut
	-	-	vaja haver	-	-	vagen haver

Paradigmes de flexió: calc, cal, calem

Variants

• caler, antic i dialectal.
• calguer, forma col·loquial velaritzada.

Sinònims

• freturar, haver de, ésser necessari, ésser qüestió.
• demanar, freturar, necessitar, requerir, voler, haver de menester.

Compostos i expressions

• com cal

Traduccions

Traduccions

• Anglès: must ^(en), need ^(en)
• Aragonès: caler ^(an)
• Asturià: caler ^(ast)
• Castellà: haber que ^(es), hacer falta ^(es)
• Francès: falloir ^(fr)
• Gallec: cumprir ^(gl)
• Llengua de signes catalana: FALTAR ^(csc)
• Occità: caler ^(oc), calre ^(oc), calguer ^(oc)

Miscel·lània

• Síl·labes: cal·dre (2)
• Heterograma de 6 lletres (acdelr)
• Anagrama: declar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: caldre