de
Multilingüe
modifica
Símbol modifica
de
Català
modifica
Preposició modifica
de
- Preposició per a denotar el cas genitiu (possessió o relació).
- La llei de Déu.
- Preposició per a denotar el cas genitiu (relació).
- El germà de l'Enric.
- Preposició per a denotar el cas genitiu (composició o matèria).
- Un vestit de seda.
- Preposició per a denotar el cas genitiu (part d'una massa o contingut).
- Un got d'aigua.
- Preposició per a denotar el cas genitiu (nombre d'objectes).
- Tres de les noies eren valencianes.
- Preposició per a denotar el cas genitiu (origen). Sovint adquireix la forma des o des de.
- Vaig de Barcelona fins a Lleida.
- Preposició per a denotar el cas genitiu (objectivitat, assumpte de què tracta).
- La coronació de la reina.
- Preposició per a denotar el cas ablatiu (circumstancial).
- Preposició d'acusatiu que depèn d'una altra preposició.
- Fora de la ciutat, després de tot.
- Per, per denotar causalitat.
- No pot respondre de la por que tenia.
- Per en oracions de passiva.
- Fou enviat de part de l'ajuntament.
- Per, per denotar l'exercici actual d'algun càrrec o títol.
- Està de regidor en Tarragona.
- Per a, per denotar finalitat.
- Una ploma d'escriure.
- Amb, per denotar la fi d'alguna acció.
- Picar de peus, d'intent.
- Preposició per a regir infinitius en el sentit del gerundi llatí.
- És hora de dinar.
- Preposició per a determinar el temps.
- És de nit o és de dia.
- Preposició per a regir noms precedits d'un adjectiu, amb la finalitat de reforçar l'expressió.
- La tanoca de la teva filla és qui ho ha trencat.
- Preposició per a denotar il·lació o inferència.
- De la seva explicació es conclou que està en contra nostra.
- Com, usat com a conjunció comparativa.
- Et parlo de tu a tu.
- Entre quan s'acompanya de la preposició a.
- Hi estaré de dos a tres.
- En.
- Fou ferit de la cama.
- Cada, per a denotar distribució quan s'acompanya de la preposició en.
- Menjava cireres de dos en dos.
Derivats modifica
Compostos i expressions modifica
Traduccions modifica
Possessió
Origen
Ablatiu
Per (causalitat)
Rector d'infinitius
Il·lació
Nom modifica
de f. (plural des)
Traduccions modifica
Lletra d/D
Vegeu també modifica
- Article corresponent a la
Viquipèdia - Obres de referència: DIEC, GDLC
- Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
- Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.
Castellà
modifica
Nom modifica
de f. (plural des)
Preposició modifica
de
Miscel·lània modifica
- Síl·labes: 1
Vegeu també modifica
- Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre de
Esperanto
modifica
Nom modifica
de (acusatiu de-on, plural de-oj, acusatiu plural de-ojn)
- (Kálmán Kalocsay) forma alternativa de do
Sinònims modifica
Llatí
modifica
Preposició modifica
dē (usat amb un ablatiu)
- (relacionat amb un lloc) de, des de (un lloc més elevat)
- (relacionat amb el temps) desprès de, de (durant)
- (relacionat amb la procedència) de
- (relacionat amb una partició) de
- (relacionat amb una transformació) de
- (relacionat amb un objecte) de
- (relacionat amb una causa) per
Compostos i expressions modifica
Occità
modifica
Article modifica
de
Relacionats modifica
Nom modifica
de f. (plural des)
- de (lletra)
Preposició modifica
de
Variants modifica
- d', davant de vocal