entre

Potser volíeu: entre-, entré

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (preposició)

Oriental:	central /ˈen.tɾə/ⓘ, (gironí) /ˈɛn.tɾə/
	balear /ˈən.tɾə/, /ˈɛn.tɾə/
Occidental:	/ˈen.tɾe/

• Homòfon: entra ‎(central)

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (verb) oriental /ˈen.tɾə/, occidental /ˈen.tɾe/
• Etimologia: Del llatí inter, segle XII.

Preposició

entre

1. Denota la situació en l’espai entre dos llocs, coses o persones.

   «Les obres de desdoblament de l’A-2 avancen en diversos trams al sud de Girona però en continua pendent el projecte constructiu entre Girona nord i la frontera.»

   Anuari territorial de Catalunya 2005, Institut d'Estudis Catalans, ISBN 9788472838819

2. Denota la situació en el temps entre dos moments.

   «Aquests xàfecs matiners són l’aperitiu del canvi de temps més notori que ens afectarà entre avui i mitjans de la setmana que demà encetarem. [Ara, 11/05/2014].»

   Mots d'avui, mots de demà, Observatori de Neologia, ISBN 9788499843278

3. Denota la situació en una escala gradual.

   «Baró: Títol nobiliari entre vescomte i gentilhome.»

   Antoni Griera, Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya, 1935

4. Denota la inclusió en un conjunt.

   «Cal remarcar que la mobilitat es valora negativament entre els treballadors (només entre els empleats es valora de forma positiva).»

   Andreu Lope Peña, Els Treballadors, 1990, ISBN 9788485557257

Traduccions

Traduccions

• Anglès: between ^(en), among ^(en)
• Asturià: ente ^(ast)
• Castellà: entre ^(es)
• Francès: entre ^(fr), parmi ^(fr)

Verb

entre

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de entrar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb entrar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb entrar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb entrar.

Miscel·lània

• Síl·labes: en·tre (2)
• Anagrames: enter, etern, renet, renét, rente, Renté, reten, tenre, terne, trene

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (preposició àtona)

Peninsular: septentrional /en.tɾe/, meridional \eŋ.tɾe\

Americà: alt /en.t͡s(e)/, baix \eŋ.tɾe\, austral /en.tɾe/

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (verb)

Peninsular: septentrional /ˈen.tɾe/, meridional \ˈeŋ.tɾe\

Americà: alt /ˈen.t͡s(e)/, baix \ˈeŋ.tɾe\, austral /ˈen.tɾe/

• Rimes: -entɾe
• Etimologia: Del llatí inter.

Preposició

entre

1. entre

   Ven entre las 10 y las 12. ― Vine entre les 10 i les 12.

   entre tú y yo ― entre tu i jo

Verb

entre

1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb entrar
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb entrar
3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb entrar

Miscel·lània

• Síl·labes: en·tre (2)
• Anagrames: rente, renté, reten, retén, tener, terne

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre entre

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈen.tre/

Preposició

entre

1. entre