Català

modifica
Oriental:  /ənˈtɾa/
Occidental:  nord-occidental /enˈtɾa/
valencià /enˈtɾaɾ/, /enˈtɾa/
Informal:  nord-occidental /anˈtɾa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: entrà
  • Etimologia: Del llatí intrare, format pel sufix in ‎(«cap endins»), més el sufix tra ‎(«comparació») i la desinència verbal d'infinitiu, segle XII.

entrar intr., trans., pron. ‎(pronominal entrar-se)

  1. Passar de fora cap endins.
  2. Començar, introduir.
  3. Fer una entrada.
  4. (tennis de taula) Tocar, la pilota, la taula dintre els límits reglamentaris de la superfície de joc.
  5. (tennis de taula) Prendre la iniciativa en el joc.

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: entro, entra, entrem
Vocal rizotònica: /e/

Sinònims

modifica

Antònims

modifica

Derivats

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica

Castellà

modifica
Peninsular: septentrional /enˈtɾaɾ/, meridional \eŋˈtɾaɾ\
Americà: alt /enˈt͡saɾ/, baix \eŋˈtɾaɾ\, austral /enˈtɾaɾ/

entrar intr. ‎(present entro, passat entré, futur entraré)

  1. entrar

Conjugació

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: en·trar (2)

Vegeu també

modifica
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre entrar