Català
Modifica

Oriental: /ənˈtɾa/
Occidental: nord-occidental /enˈtɾa/, valencià /enˈtɾaɾ/
Informal: nord-occidental /anˈtɾa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: entrà
  • Etimologia: Del llatí intrare, format pel sufix in ‎(«cap endins»), més el sufix tra ‎(«comparació») i la desinència verbal d'infinitiu, segle XII.

VerbModifica

entrar intr., trans., pron. ‎(pronominal entrar-se)

  1. Passar de fora cap endins.
  2. Començar, introduir.
  3. Fer una entrada.
  4. (tennis de taula) Tocar, la pilota, la taula dintre els límits reglamentaris de la superfície de joc.
  5. (tennis de taula) Prendre la iniciativa en el joc.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: entro, entra, entrem
Vocal rizotònica: /e/

SinònimsModifica

AntònimsModifica

DerivatsModifica

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

Peninsular: septentrional /enˈtɾaɾ/, meridional \eŋˈtɾaɾ\
Americà: alt /enˈt͡saɾ/, baix \eŋˈtɾaɾ\, austral /enˈtɾaɾ/

VerbModifica

entrar intr. ‎(present entro, passat entré, futur entraré)

  1. entrar

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: en·trar (2)