Català
modifica

Oriental:  /ənˈtɾa/
Occidental:  nord-occidental /enˈtɾa/
valencià /enˈtɾaɾ/, /enˈtɾa/
Informal:  nord-occidental /anˈtɾa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: entrà
  • Etimologia: Del llatí intrare, format pel sufix in ‎(«cap endins»), més el sufix tra ‎(«comparació») i la desinència verbal d'infinitiu, segle XII.

Verb modifica

entrar intr., trans., pron. ‎(pronominal entrar-se)

  1. Passar de fora cap endins.
  2. Començar, introduir.
  3. Fer una entrada.
  4. (tennis de taula) Tocar, la pilota, la taula dintre els límits reglamentaris de la superfície de joc.
  5. (tennis de taula) Prendre la iniciativa en el joc.

Conjugació modifica

Paradigmes de flexió: entro, entra, entrem
Vocal rizotònica: /e/

Sinònims modifica

Antònims modifica

Derivats modifica

Traduccions modifica

Miscel·lània modifica

Vegeu també modifica


Castellà
modifica

Peninsular: septentrional /enˈtɾaɾ/, meridional \eŋˈtɾaɾ\
Americà: alt /enˈt͡saɾ/, baix \eŋˈtɾaɾ\, austral /enˈtɾaɾ/

Verb modifica

entrar intr. ‎(present entro, passat entré, futur entraré)

  1. entrar

Conjugació modifica

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: en·trar (2)

Vegeu també modifica

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre entrar