Català
Modifica

Oriental: /surˈti/
Occidental: nord-occidental /sorˈti/, valencià /soɾˈtiɾ/, /suɾˈtiɾ/
  • Àudio: oriental
(fitxer)
  • Homòfon: sortí
  • Etimologia: Del llatí sortīrī ‎(«tocar en sort»), barrejat amb surgere ‎(«sorgir, eixir»).

VerbModifica

sortir intr., pron. ‎(pronominal sortir-se, sortir-se'n)

  1. Passar a fora.
  2. Sorgir, aparèixer
  3. (esports de pilota) Desplaçar-se, un porter, en direcció a un adversari que controla la pilota, la bola o el disc amb opcions de marcar, amb la intenció de prendre-l'hi o dificultar-li el xut cap a la porteria.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: surto, surt, sortim

DerivatsModifica

SinònimsModifica

AntònimsModifica

Compostos i expressionsModifica

  • sortir amb algú = mantenir una relació sentimental
  • sortir-se'n
  • sortir amb alguna cosa (col·loquial) = dir de sobte, tenir una ocurrència

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica


Francès
Modifica

  • Pronúncia: /sɔʁˈtiʁ/
    àudio
  • Etimologia: Del llatí sortīrī i possiblement sigui un doblet de sourdre, però barrejat amb surgere.

VerbModifica

sortir

  1. sortir