sortiva

Català

Verb

sortiva

1. (col·loquial nord-occidental, alguerès) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de sortir.
2. (col·loquial nord-occidental, alguerès) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de sortir.

Miscel·lània

• Síl·labes: sor·ti·va (3)
• Heterograma de 7 lletres (aiorstv)
• Anagrames: avortis, avortís, rostiva, trasvio