assortir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.surˈti/
	balear /ə.soɾˈti/, /ə.surˈti/
Occidental:	nord-occidental /a.sorˈti/
	valencià /a.soɾˈtiɾ/, /a.soɾˈti/

• Rimes: -i(ɾ)
• Homòfon: asortí
• Etimologia: Del prefix a- i sortir, segle XVII.

Verb

assortir trans.

1. Oferir un producte en varietat i quantitat suficients.

Conjugació

Tercera conjugació incoativa

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	assortir			haver assortit
gerundi	assortint			havent assortit
participi	assortit, assortida, assortits, assortides
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	assorteixo	assorteixes	assorteix	assortim	assortiu	assorteixen
	assortesc						bal
	assorteixi						sept
	assortisc	assortixes	assortix			assortixen	occ
	assortixo						n-occ
imperfet	assortia	assorties	assortia	assortíem	assortíeu	assortien
passat simple	assortí	assortires	assortí	assortírem	assortíreu	assortiren
futur	assortiré	assortiràs	assortirà	assortirem	assortireu	assortiran
condicional	assortiria	assortiries	assortiria	assortiríem	assortiríeu	assortirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	assorteixi	assorteixis	assorteixi	assortim	assortiu	assorteixin
	assortisca	assortisques	assortisca			assortisquen	occ
	assortesqui	assortesquis	assortesqui	assortiguem	assortigueu	assortesquin	bal
imperfet	assortís	assortissis	assortís	assortíssim	assortíssiu	assortissin
		assortisses		assortíssem	assortísseu	assortissen
	assortira	assortires	assortira	assortírem	assortíreu	assortiren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	assorteix	assorteixi	assortim	assortiu	assorteixin
	–		assortesqui	assortiguem		assortesquin	bal
	–	assortix	assortisca			assortisquen	occ

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	assorteix						alg
imperfet	assortiva	assortives	assortiva	assortívem	assortíveu	assortiven	alg
condicional	assortiriva	assortirives	assortiriva	assortirívem	assortiríveu	assortiriven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	assortissi		assortissi				sept, alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... assortit
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... assortir
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... assortit
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... assortit
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... assortit
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... assortit
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... assortir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... assortit
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... assortit
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... assortit
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: assorteixo, assorteix, assortim

Traduccions

Traduccions

• Anglès: assort ^(en)
• Castellà: surtir ^(es)
• Francès: assortir ^(fr)
• Italià: assortire ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: as·sor·tir (3)
• Anagrames: artrosis, rostiràs, sortiràs

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot