Potser volíeu: a, -a, a., A., A, à, , À, á, Á, â, Â, а, А, ă, Ă, ą, Ą, ά, Ά, α, Α

Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /ə/, occidental /a/
  • Homòfon: a
  • Etimologia: [1] Del llatí ad. [2] Del grec antic ἀ- ‎(a-).

a-

  1. Prefix verbalitzador que indica una actualització (fer o posar una cosa o qualitat)
  2. Prefix privatiu adjectival amb el significat de «no» o «sense».

Notes d'us

modifica
  • Sempre és àton no formant cap accent secundari.
  • Forma verbs adjuntant-lo a un nom, adjectiu o adverbi. Adjuntat a verbs intransitius dóna un verb transitiu o pronominal.
  • Amb valor negatiu, l’article femení precedent es pronuncia separat per evitar homofonia amb l’antònim. Tradicionalment escrit sense apostrofar, actualment s’admet seguir les regles generals d’apostrofació però mantenint la pronúncia separada: la simetria, la asimetria/l’asimetria.

Variants

modifica
  • Com a prefix privatiu adjectival pren la forma an- davant vocal o hac.
  • Com a prefix verbal pren la forma as- davant essa.

Derivats

modifica

Vegeu també

modifica

Francès

modifica
  • Etimologia: [1] Del llatí ad. [2] Del grec antic ἀ- ‎(a-).

a-

  1. esdevenir, fer-se
    bruteabrutir
  2. negació
    chromatiqueachromatique

Italià

modifica
  • Etimologia: [1] Del llatí ad. [2] Del grec antic ἀ- ‎(a-).

a-

  1. esdevenir, fer-se
    dolce ‎(«dolç») → ‎addolcire ‎(«endolcir»)
  2. negació
    biosi ‎(«vida») → ‎abiosi ‎(«absència de vida»)

Notes d'us

modifica
  • En el primer cas, es duplica la consonant: addolcire; accadere, etc.