Potser volíeu: FER, fèr, fér


Català
Modifica

  • Pronúncia:
Oriental: central /ˈfer/, balear /ˈfer/, /ˈfe/
Occidental: /ˈfeɾ/
  • Rimes: -eɾ (adjectiu)
  • Pronúncia:
Oriental: /ˈfe/
Occidental: nord-occidental /ˈfe/, valencià /ˈfeɾ/
  • Rimes: -e(ɾ) (verb)
  • Homòfon: fe
  • Etimologia: Adjectiu: del llatí fěru, segle XIV.
  • Etimologia: Verb: del llatí facěre, segle XI.
  • Anagrama: fre

AdjectiuModifica

fer m. ‎(femení fera, plural masculí fers, plural femení feres)

  1. Salvatge, no domesticat.

TraduccionsModifica

VerbModifica

fer trans., pron., intr., impers. ‎(pronominal fer-se)

  1. Portar a terme una acció
    Feien ganyotes.
  2. Formar, construir
    Faré un vaixell.
  3. En una narració de fets, emprat per expressat el que ha dit algú.
    —No —féu ell.
  4. Fingir, simular
    Fer-se el mort.
  5. (impersonal) Expressar la qualitat o les condicions del temps atmosfèric.
    Fer calor, fer mal dia...
  6. (impersonal) Expressar el temps transcorregut.
    Fa tres dies, demà farà dos anys...
  7. (comodí) Amb un pronom, expressar un altre verb implícit o que no es vol repetir.
    Quan menjava xocolata, ho feia d'amagat.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: faig, fa, fem

DerivatsModifica

Compostos i expressionsModifica

  • fer-se amb algú = tenir relació
  • fer d'alguna cosa = tenir una professió determinada
  • fer sol, vent... = haver-hi un determinat fenomen atmosfèric
  • fer l'escandall = determinar el cost aproximat de quelcom
  • fer un capmàs = calcular un preu global

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica


Català medieval
Modifica

  • Etimologia: Verb: del llatí facere. Adjectiu: del llatí feru.

VerbModifica

fer

  1. fer

ConjugacióModifica

VariantsModifica

AdjectiuModifica

fer

  1. fer

Vegeu tambéModifica


Francès
Modifica

  • Pronúncia: /fɛʁ/
    àudio (du fer)

NomModifica

fer m. ‎(plural fers)

  1. ferro

RelacionatsModifica