Potser volíeu: -fer, FER, fèr, fér


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): (verb)
Oriental: /ˈfe/
Occidental: nord-occidental /ˈfe/, valencià /ˈfeɾ/
  • Àudio: verb, oriental
(fitxer)
  • Pronúncia(i): (adjectiu)
Oriental: central /ˈfer/, balear /ˈfer/, /ˈfe/
Occidental: /ˈfeɾ/
  • Rimes: -eɾ
  • Homòfons: fe,
  • Etimologia: Verb: del català antic far~faire, del llatí vulgar *faere, de facere, segle XI.
  • Etimologia: Adjectiu: del llatí feru(m), acusatiu de ferus, segle XIV.

VerbModifica

fer trans., pron., intr., impers. ‎(pronominal fer-se)

  1. formar, construir
    Faré un vaixell.
  2. Portar a terme una acció.
    Feien ganyotes.
  3. En una narració de fets, emprat per a expressar el que ha dit algú.
    —No —féu ell.
  4. fingir, simular
    Fer-se el mort.
  5. (impersonal) Expressar la qualitat o les condicions del temps atmosfèric.
    Fer calor, fer mal dia…
  6. (impersonal) Expressar el temps transcorregut.
    Fa tres dies, demà farà dos anys…
  7. (comodí) Amb un pronom, expressar un altre verb implícit o que hom no el vol repetir.
    Quan menjava xocolata, ho feia d’amagat.

ConjugacióModifica

En els sentits impersonals és defectiu en tercera persona.

Paradigmes de flexió: faig, fa, fem

SinònimsModifica

DerivatsModifica

Compostos i expressionsModifica

TraduccionsModifica

AdjectiuModifica

fer m. ‎(femení fera, plural masculí fers, plural femení feres)

  1. Salvatge, no domesticat.

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: 1
  • Anagrama: fre

Vegeu tambéModifica


Català antic
Modifica

  • Etimologia: Verb: del llatí facere. Adjectiu: del llatí feru.

VerbModifica

fer

  1. fer

ConjugacióModifica

VariantsModifica

AdjectiuModifica

fer

  1. fer

Vegeu tambéModifica


Francès
Modifica

  • Pronúncia: /fɛʁ/
    àudio (du fer)

NomModifica

fer m. ‎(plural fers)

  1. ferro

RelacionatsModifica