fer

Potser volíeu: -fer, FER, fèr, fér

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (verb)

Oriental:	/ˈfe/ⓘ
Occidental:	nord-occidental /ˈfe/
	valencià /ˈfeɾ/, /ˈfe/

• Rimes: -e(ɾ)
• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (adjectiu, verb ferir) /ˈfer/
• Rimes: -eɾ
• Homòfons: fe, fé
• Etimologia: Verb: del català antic far~faire, del llatí vulgar *faere, de facere, segle XI.
• Etimologia: Adjectiu: del llatí feru(m), acusatiu de ferus, segle XIV.

Verb

fer trans., pron., intr., impers. ‎(pronominal fer-se)

1. formar, construir

   Faré un vaixell.

2. Portar a terme una acció.

   Feien ganyotes.

3. En una narració de fets, emprat per a expressar el que ha dit algú.

   —No —féu ell.

4. fingir, simular

   Fer-se el mort.

5. (impersonal) Expressar la qualitat o les condicions del temps atmosfèric.

   Fer calor, fer mal dia…

6. (impersonal) Expressar el temps transcorregut.

   Fa tres dies, demà farà dos anys…

7. (comodí) Amb un pronom, expressar un altre verb implícit o que hom no el vol repetir.

   Quan menjava xocolata, ho feia d’amagat.

Conjugació

En els sentits impersonals és defectiu en tercera persona.

Segona conjugació irregular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	fer			haver fet
gerundi	fent			havent fet
participi	fet, feta, fets, fetes
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	faig	fas	fa	fem	feu	fan
	faç						val, bal, alg
				feim	feis		bal
imperfet	feia	feies	feia	fèiem	fèieu	feien
				féiem	féieu		val
passat simple	fiu	feres	feu	férem	féreu	feren
			fe				bal
futur	faré	faràs	farà	farem	fareu	faran
condicional	faria	faries	faria	faríem	faríeu	farien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	faci	facis	faci	fem	feu	facin
	faça	faces	faça			facen
				facem	faceu		bal, alg
imperfet	fes	fessis	fes	féssim	féssiu	fessin
		fesses		féssem	fésseu	fessen
	fera	feres	fera	férem	féreu	feren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	fes	faci	fem	feu	facin
	–		faça			facen
	–	fe		facem	feis		bal

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	feva	feves	feva	févem	féveu	feven	n-occ, alg
condicional	fariva	farives	fariva	farívem	faríveu	fariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	facés		facés
	facessi		facessi				alg
		facessis		facéssim	facéssiu	facessin
	fessa			féssom	féssou		n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... fet
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... fer
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... fet
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... fet
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... fet
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... fet
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... fer
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... fet
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... fet
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... fet
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: faig, fa, fem

Sinònims

• Verbs comodí col·loquials: fotre, fúmer, cardar, barrufar

Derivats

• contrafer, contrafet, desfer, desfet, estrafer, estrafet, fet, perfer, preufet, quefer, refer, refet

Compostos i expressions

• fer bitlles
• fer d'alguna cosa = tenir una professió determinada
• fer el beneit
• fer el fet
• fer el llit
• fer el savi
• fer-ho
• fer i desfer
• fer la barba = afaitar, raure, la barba
• fer la bassa = netejar la bassa.
• fer les cartes
• fer l'adormit
• fer l'empegueït
• fer l'escandall = determinar el cost aproximat de quelcom
• fer plat
• fer-se amb algú = tenir relació
• fer-se sa coa (balear)
• fer-s'ho
• fer sol, vent... = haver-hi un determinat fenomen atmosfèric
• fer un capmàs
• ja l'hem feta, com En Parreta (mallorquí)
• ja l'hem feta, com Na Beta (menorquí)
• no fer ni deixar fer
• pensat i fet
• què hi farem?
• què s'hi farà?
• no en faràs altra
• no fa ni fot
• no fa ni fila
• no tenir un «fes-te enllà» amb ningú
• saber fer de tot, fora cals d'olla (mallorquí)
• si fa no fa
• si fa o no fa

Traduccions

Portar a terme una acció

• Alemany: machen ^(de)
• Anglès: do ^(en), make ^(en)
• Àrab: يصنع ^(ar)
• Asturià: facer ^(ast)
• Basc: egin ^(eu)
• Castellà: hacer ^(es), dar ^(es)
• Eslovac: robiť ^(sk)
• Esperanto: fari ^(eo)
• Finès: valmistaa ^(fi)
• Francès: faire ^(fr)
• Friülà: fâ ^(fur)
• Gallec: facer ^(gl)
• Grec: κάνω ^(el) ‎(kano)
• Italià: fare ^(it)
• Llatí: facere ^(la)
• Llengua de signes catalana: FER ^(csc)
• Occità: far ^(oc), har ^(oc) (gascó), hèr ^(oc) (gascó pirinenc)
• Polonès: robić ^(pl), zrobić ^(pl)
• Portuguès: fazer ^(pt)
• Retoromànic: far ^(rm)
• Romanès: face ^(ro)
• Romaní: kerel ^(rom)
• Rus: делать ^(ru) ‎(delat)
• Sard: fàchere ^(sc)
• Sicilià: fari ^(scn)
• Suec: göra ^(sv)
• Txec: dělat ^(cs)

Verb comodí

• Anglès: get ^(en)
• Aragonès: fer ^(an)
• Castellà: hacer ^(es)
• Francès: faire ^(fr)

Adjectiu

fer m. ‎(femení fera, plural masculí fers, plural femení feres)

1. Salvatge, no domesticat.

Traduccions

Salvatge, no domesticat

• Anglès: fierce ^(en), wild ^(en)
• Castellà: fiero ^(es)
• Francès: féroce ^(fr)

Verb

fer

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ferir.
2. (balear, alguerès) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de ferir.
3. (balear, alguerès) Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb ferir.

Variants

• fér

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrama: fre

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Català antic

• Etimologia: Verb: del llatí facere. Adjectiu: del llatí feru.

Verb

fer

1. fer

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	fer
gerundi	fent
	faent
participi	fet
	feyt
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	faç	fas	fa	faem	faets	fan
	fac			fem	fayts
	fai				feyts
	fau				feys
					faeu
					feu
imperfet	fasia	fasies	fasia	fasíem	fasíets	fasien
	fahia	fahies	fahia	fahíem	fahíets	fahien
	faya	fayes	faya	fàyem	fàyets	fayen
	fehia	fehies	fehia	fehíem	fehíets	fehien
	feya	feyes	feya	fèyem	fèyets	feyen
	fia	fies	fia	fíem	fíets	fien
					fasíeu
					fahíeu
					fàyeu
					fehíeu
					fèyeu
					fíeu
passat simple	fiu	fahist	fed	faem	faés	faeren
	fi	fist	fech	fem	fes	feren
		faeres	fe	faérem	faérets
		feres	feu	férem	faéreu
		fes			férets
					féreu
futur	faray	faràs	farà	farem	farets	faran
	faré				fareu
condicional	faria	faries	faria	faríem	faríets	farien
					faríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	faça	faces	faça	façam	façats	fecen
	faga	fagues	faga	facem	façau	faguen
				fagam	fagats
					fagau
					facets
					faceu
imperfet	fasés	fasesses	fasés	faséssem	faséssets	fasessen
	facés	facesses	facés	facéssem	facéssets	facessen
	faés	faesses	faés	faéssem	faéssets	faessen
	fes	fesses	fes	féssem	féssets	fessen
	faera	faeres	faera	faérem	faérets	faeren
	fera	feres	fera	férem	férets	feren
					fasésseu
					facésseu
					faésseu
					fésseu
					faéreu
					féreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	fes	faça	façam	faets	fecen
	–	fe	faga	facem	fayts	faguen
	–			fagam	feyts
	–				feys
	–				faeu
	–				feu

Variants

• far, faire

Adjectiu

fer

1. fer

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo

Francès

• Pronúncia: /fɛʁ/ àudio (du fer) ^ⓘ

Nom

fer m. ‎(plural fers)

1. ferro

Relacionats

Taula periòdica en francès

1 H   2 He 3 Li 4 Be   5 B 6 C 7 N 8 O 9 F 10 Ne 11 Na 12 Mg   13 Al 14 Si 15 P 16 S 17 Cl 18 Ar 19 K 20 Ca 21 Sc 22 Ti 23 V 24 Cr 25 Mn 26 Fe 27 Co 28 Ni 29 Cu 30 Zn 31 Ga 32 Ge 33 As 34 Se 35 Br 36 Kr 37 Rb 38 Sr 39 Y 40 Zr 41 Nb 42 Mo 43 Tc 44 Ru 45 Rh 46 Pd 47 Ag 48 Cd 49 In 50 Sn 51 Sb 52 Te 53 I 54 Xe 55 Cs 56 Ba * 72 Hf 73 Ta 74 W 75 Re 76 Os 77 Ir 78 Pt 79 Au 80 Hg 81 Tl 82 Pb 83 Bi 84 Po 85 At 86 Rn 87 Fr 88 Ra ** 104 Rf 105 Db 106 Sg 107 Bh 108 Hs 109 Mt 110 Ds 111 Rg 112 Cn 113 Nh 114 Fl 115 Mc 116 Lv 117 Ts 118 Og   * 57 La 58 Ce 59 Pr 60 Nd 61 Pm 62 Sm 63 Eu 64 Gd 65 Tb 66 Dy 67 Ho 68 Er 69 Tm 70 Yb 71 Lu ** 89 Ac 90 Th 91 Pa 92 U 93 Np 94 Pu 95 Am 96 Cm 97 Bk 98 Cf 99 Es 100 Fm 101 Md 102 No 103 Lr