Potser volíeu: -fer, FER, fèr, fér

Català

modifica
  • Pronúncia(i): (verb)
Oriental:  /ˈfe/
Occidental:  nord-occidental /ˈfe/
valencià /ˈfeɾ/, /ˈfe/
  • Pronúncia(i): (adjectiu) /ˈfer/
  • Rimes: -eɾ
  • Homòfons: fe,
  • Etimologia: Verb: del català antic far~faire, del llatí vulgar *faere, de facere, segle XI.
  • Etimologia: Adjectiu: del llatí feru(m), acusatiu de ferus, segle XIV.

fer trans., pron., intr., impers. ‎(pronominal fer-se)

  1. formar, construir
    Faré un vaixell.
  2. Portar a terme una acció.
    Feien ganyotes.
  3. En una narració de fets, emprat per a expressar el que ha dit algú.
    —No —féu ell.
  4. fingir, simular
    Fer-se el mort.
  5. (impersonal) Expressar la qualitat o les condicions del temps atmosfèric.
    Fer calor, fer mal dia…
  6. (impersonal) Expressar el temps transcorregut.
    Fa tres dies, demà farà dos anys…
  7. (comodí) Amb un pronom, expressar un altre verb implícit o que hom no el vol repetir.
    Quan menjava xocolata, ho feia d’amagat.

Conjugació

modifica

En els sentits impersonals és defectiu en tercera persona.

Paradigmes de flexió: faig, fa, fem

Sinònims

modifica

Derivats

modifica

Compostos i expressions

modifica

Traduccions

modifica

Adjectiu

modifica

fer m. ‎(femení fera, plural masculí fers, plural femení feres)

  1. Salvatge, no domesticat.

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: 1
  • Anagrama: fre

Vegeu també

modifica

Català antic

modifica
  • Etimologia: Verb: del llatí facere. Adjectiu: del llatí feru.

fer

  1. fer

Conjugació

modifica

Variants

modifica

Adjectiu

modifica

fer

  1. fer

Vegeu també

modifica

Francès

modifica
  • Pronúncia: /fɛʁ/ àudio (du fer) 

fer m. ‎(plural fers)

  1. ferro

Relacionats

modifica