Potser volíeu: -fer, FER, fèr, fér


Català
modifica

  • Pronúncia(i): (verb)
Oriental:  /ˈfe/
Occidental:  nord-occidental /ˈfe/
valencià /ˈfeɾ/, /ˈfe/
  • Pronúncia(i): (adjectiu) /ˈfer/
  • Rimes: -eɾ
  • Homòfons: fe,
  • Etimologia: Verb: del català antic far~faire, del llatí vulgar *faere, de facere, segle XI.
  • Etimologia: Adjectiu: del llatí feru(m), acusatiu de ferus, segle XIV.

Verb modifica

fer trans., pron., intr., impers. ‎(pronominal fer-se)

  1. formar, construir
    Faré un vaixell.
  2. Portar a terme una acció.
    Feien ganyotes.
  3. En una narració de fets, emprat per a expressar el que ha dit algú.
    —No —féu ell.
  4. fingir, simular
    Fer-se el mort.
  5. (impersonal) Expressar la qualitat o les condicions del temps atmosfèric.
    Fer calor, fer mal dia…
  6. (impersonal) Expressar el temps transcorregut.
    Fa tres dies, demà farà dos anys…
  7. (comodí) Amb un pronom, expressar un altre verb implícit o que hom no el vol repetir.
    Quan menjava xocolata, ho feia d’amagat.

Conjugació modifica

En els sentits impersonals és defectiu en tercera persona.

Paradigmes de flexió: faig, fa, fem

Sinònims modifica

Derivats modifica

Compostos i expressions modifica

Traduccions modifica

Adjectiu modifica

fer m. ‎(femení fera, plural masculí fers, plural femení feres)

  1. Salvatge, no domesticat.

Traduccions modifica

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: 1
  • Anagrama: fre

Vegeu també modifica


Català antic
modifica

  • Etimologia: Verb: del llatí facere. Adjectiu: del llatí feru.

Verb modifica

fer

  1. fer

Conjugació modifica

Variants modifica

Adjectiu modifica

fer

  1. fer

Vegeu també modifica


Francès
modifica

  • Pronúncia: /fɛʁ/ àudio (du fer) 

Nom modifica

fer m. ‎(plural fers)

  1. ferro

Relacionats modifica