feu

Potser volíeu: feü, féu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom, verb 3a sing.) /ˈfew/
• Rimes: -ew
• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (verb 2a pl.)

Oriental:	central /ˈfɛw/
	balear /ˈfəw/, /ˈfɛw/
Occidental:	/ˈfew/

• Rimes: -ɛw
• Etimologia: Nom: del llatí vulgar *feus, del fràncic *fehu ‎(«possessió»), segle X.

Nom

feu m. ‎(plural feus)

1. Domini que concedia un rei o un noble al seu inferior a canvi d'un jurament de fidelitat.
2. Per extensió, àmbit dominat per algú.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Lehen ^(de)
• Anglès: fief ^(en)
• Castellà: feudo ^(es)
• Eslovac: léno ^(sk) n.
• Esperanto: feŭdo ^(eo)
• Francès: fief ^(fr)
• Italià: feudo ^(it) m.
• Polonès: lenno ^(pl) n.
• Portuguès: feudo ^(pt) m.
• Rus: фео́д ^(ru) m. ‎(feod), фьеф ^(ru) m. ‎(fief)

Verb

feu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de fer.
2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb fer.
3. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb fer.
4. (literari) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de fer.

Variants

• [4] féu (grafia obsoleta)

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Català antic

Verb

feu

1. segona persona plural (vós, vosaltres) del present d'indicatiu de fer
2. segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperatiu de fer
3. tercera persona singular (él, eyl, ell) del passat de fer

Variants

• [1,2] faets, fayts, feyts, feys, faeu
• [3] fed, fech, fe

Francès

• Etimologia: Del llatí focus

Adjectiu

feu m. ‎(femení feue, plural masculí feus, plural femení feues)

1. Difunt

Nom

feu m. ‎(plural feux)

1. foc
2. semàfor
3. llum (semàfor, vehicle)

Compostos i expressions

• baptême du feu
• faire feu
• feu élémentaire
• mettre le feu
• prendre feu

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en francès
• Entrada «feu» al Trésor de la langue française informatisé (TLFi).