jurament
Català
modifica- Pronúncia(i):
Oriental: central /ʒu.ɾəˈmen/, balear /ʒu.ɾəˈment/ Occidental: nord-occidental /d͡ʒu.ɾaˈmen/, valencià /d͡ʒu.ɾaˈment/
- Rimes: -ent
- Etimologia: Del llatí iuramentum, segle XIV.
Nom
modificajurament m. (plural juraments)
- Acte amb que una persona expressa la veracitat del que ha dit o dirà.
- Acte amb que s'expressa davant d'altres la intenció solemne de fidelitat envers els altres.
Traduccions
modificaTraduccions
- Afrikaans: eed (af)
- Albanès: be (sq)
- Alemany: Eid (de) m., Schwur (de) m.
- Anglès: oath (en)
- Àrab: قَسَم (ar) m.
- Armeni: երդում (hy) (ierdum)
- Belarús: прыся́га (be) f. (prissiaha)
- Búlgar: кле́тва (bg) f. (kletva)
- Castellà: juramento (es)
- Coreà: 맹세 (ko) (maengse)
- Danès: ed (da) c.
- Eslovac: prísaha (sk) f.
- Eslovè: prisega (sl) f.
- Esperanto: ĵuro (eo)
- Feroès: eiður (fo) m.
- Finès: vala (fi)
- Francès: serment (fr)
- Friülà: zurament (fur) m.
- Gallec: xuramento (gl) m.
- Gal·lès: llw (cy) m.
- Georgià: ფიცი (ka) (pitsi)
- Grec: όρκος (el) m. (orkos)
- Grec antic: ὅρκος (grc) m. (hórkos), ὅρκιον (grc) n. (hórkion)
- Hebreu: שְׁבוּעָה (he) f.
- Hindi: शपथ (hi)
- Hongarès: eskü (hu)
- Ídix: שבֿועה (yi) f.
- Islandès: eiður (is) m.
- Italià: giuramento (it)
- Japonès: 誓い (ja)
- Kazakh: ант (kk) (ant)
- Kurd: sond (ku) f.
- Letó: zvērests (lv) m.
- Lituà: priesaika (lt) f.
- Llatí: iuramentum (la) n.
- Macedoni: заклетва (mk) f.
- Neerlandès: eed (nl) m.
- Noruec: ed (no) m.
- Occità: jurament (oc) m.
- Polonès: przysięga (pl) f.
- Portuguès: juramento (pt) m.
- Retoromànic: engirament (rm) m., güramaint (rm) f.
- Romanès: jurământ (ro) n., legământ (ro) n.
- Rus: прися́га (ru) f. (prissiaga), кля́тва (ru) f. (kliatva)
- Sànscrit: शपथ (sa)
- Sard: giura (sc) f.
- Serbocroat: заклетва (sh), zakletva (sh) f., присега (sh), prisega (sh) f.
- Sicilià: giuramentu (scn) m.
- Suahili: yamini (sw)
- Suec: ed (sv) c.
- Turc: ant (tr)
- Txec: přísaha (cs) f.
- Ucraïnès: прися́га (uk) f. (prissiaha)
- Urdú: حلف (ur)
- Vènet: giuramento (vec) m.
- Xinès: 誓詞 (zh) (誓词, shìcí)
Verb
modificajurament
- (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de juramentar.
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: ju·ra·ment (3)
- Heterograma de 8 lletres (aejmnrtu)
Vegeu també
modifica- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot