vós

Potser volíeu: -vos, vos, VOS, Vos

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈbos/, balear /ˈvos/
Occidental:	nord-occidental /ˈbos/
	valencià /ˈvos/, /ˈbos/

Rimes: -os
Etimologia: Del llatí vōs ‎(«vosaltres»).

Pronom

vós

Pronom personal de cortesia de la segona persona del singular.

Notes

Concorda amb la segona persona del plural. És usat com a fórmula de cortesia i respecte mantenint la proximitat. Vegeu també: tu, familiar, de proximitat, informal; vostè, formal, distant.

Relacionats

Pronoms personals

Nombre	Persona		Forts	Febles
Nombre	Persona		Forts	Reforçada	Elidida	Plena ¹	Reduïda
Singular	Primera	Nominatiu	jo	em	m'	-me	'm
		No nominatiu	mi ²	em	m'	-me	'm
		Majestàtic	nos ³
	Segona		tu	et	t'	-te	't
		De cortesia	vós ⁴
		Formal	vostè ⁵
	Tercera	Masculí	ell	el	l'	-lo	'l
		Femení	ella	la	l'	-la
		Datiu ⁶		li		-li
Plural	Primera		nosaltres	ens		-nos	'ns
	Segona		vosaltres	us		-vos	-us ⁷
	Segona	Formal	vostès ⁸
	Tercera	Masculí	ells	els		-los	'ls
		Femení	elles	les		-les
		Datiu ⁶		els		-los	'ls
Invariable	Tercera	Reflexiu	si	es	s'	-se	's
Neutre				ho		-ho
Adverbial				hi		-hi
Adverbial				en	n'	-ne	'n
¹⁾ També usat com a proclític en alguns parlars. ²⁾ Usat després de preposicions. ³⁾ Concorda amb la primera personal del plural. ⁴⁾ Concorda amb la segona personal del plural.				⁵⁾ Concorda amb la tercera personal del singular. ⁶⁾ Amb complement indirecte, al contrari de l'acusatiu amb complement directe. ⁷⁾ Darrera vocal excepte u, és asil·làbica /ws/. ⁸⁾ Concorda amb la tercera personal del plural.

Traduccions

Alemany: Sie ^(de)
Anglès: you ^(en)
Castellà: vos ^(es), usted ^(es)
Francès: vous ^(fr)

Miscel·lània

Síl·labes: 1

Vegeu també

Obres de referència: DIEC, DCVB, Optimot