Potser volíeu: es-, ES, Es, , -ès, ès, -és, és

Multilingüe

modifica

Símbol

modifica

es

  1. Codi de llengua ISO 639-1 de l'espanyol.

Català

modifica
  • Pronúncia(i): (àton) oriental /əs/, occidental /es/
  • Pronúncia(i): (àton, seguit de consonant sonora) oriental /əz/, occidental /ez/

Article

modifica

es m. ‎(plural invariable)

  1. Article determinat masculí singular usat en el parlar salat.
    Es mosquit tigre fa es relleu diürn as mosquit tradicional.

Sinònims

modifica
  • s' (forma apostrofada)
  • ets (mallorquí, menorquí, davant vocal quan l'article és plural)
  • el, l' (literari)
  • lo, l' (col·loquial, nord-occidental)
  • so, s' (mallorquí, eivissenc, darrere la preposició amb)
  • en, n' (davant noms o sobrenoms de persona)

Contraccions

modifica
  • És d’ús col·loquial i s’usa normalment l’article literari en l’escriptura, tret de casos fossilitzats o en registres col·loquials o folklòrics.
  • S’utilitza la forma apostrofada davant de vocal o davant de la h, llevat de les següents excepcions:
  • També s'utilitza la forma apostrofada davant sigles, independentment de com s'escriuen, si en pronunciar-les aquestes també tenen un so inicial de vocal.
    Exemple: s' RSS.
  • Tots els topònims han de portar l'article quan aquest s'acompanya d'algun complement. L'article també pot ser indeterminat.
    Exemple: Montjuïc, es Montjuïc de s'olimpíada, un Montjuïc com cal.

es ‎(reforçada, elidida s', plena se, reduïda 's)

  1. Acusatiu i datiu del pronom reflexiu de tercera persona.
  • Pren la forma elidida s' davant de vocal.
  • Pren la forma reduïda 's darrer de vocal.
  • Pren la forma plena se usat de forma enclítica separat per un guionet, o davant d'un altre pronom.
  • Davant d'un so d'essa sorda sol substituir-se per se.

Relacionats

modifica

es f. pl.

  1. forma plural de e

es f. ‎(plural invariable)

  1. (obsolet) forma alternativa de essa

Miscel·lània

modifica
  • Anagrames: se (revers),

Vegeu també

modifica

Alemany

modifica

es

  1. Subjecte de frases impersonals; paraula intraduïble per ella mateixa al català, la traducció dependrà de la paraula que acompanyi.
    Es regnet.Plou.
    Es gibt.Hi ha.
    Es ist schön.Fa bo.
  2. ell, ella Substitueix el subjecte quan és de gènere neutre, en català sovint elidit.
    Dieses Auto ist neu. Es ist mein.
    Aquest cotxe és nou. És meu.
  3. el, la, ho Substitueix el complement directe quan és un grup nominal de gènere neutre.
    Kennen Sie Süddeutschland? —Ja, ich kenne es.
    Coneix vostè el sud d'Alemanya? —Sí que el conec.

Castellà

modifica
Peninsular: septentrional /ˈes/, meridional /ˈeh/
Americà: alt /ˈes/, baix /ˈeh/, austral /ˈes/

es

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb ser

es f. pl.

  1. forma plural de e

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: 1
  • Anagrames: se (revers),
  • Pronúncia: /ɛs/

es

  1. segona persona singular del present d'indicatiu de ser

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: 1
  • Anagrames: se (revers),
  • Pronúncia(i): /ɛs/

es

  1. segona persona singular del present d'indicatiu actiu de sum

Occità

modifica
  • Pronúncia(i): /ˈes/

Article

modifica

es m. f. pl. ‎(singular masculí eth, singular femení era)

  1. (aranès) forma alternativa de eths ‎(«els, article definit masculí plural»)
  2. (aranès) forma alternativa de eras ‎(«les, article definit femení plural»)

Contraccions

modifica

es ‎(reforçada, plena se, elidida s', reduïda 's)

  1. (aranès) es

es

  1. tercera persona singular (el/eth, ela/era) del present d'indicatiu de èsser

Sinònims

modifica
  • ei (gascó)