es

Potser volíeu: es-, ES, Es, eŝ, -ès, ès, -és, és

Multilingüe

Símbol

es

1. Codi de llengua ISO 639-1 de l'espanyol.

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (àton) oriental /əs/^ⓘ, occidental /es/

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (àton, seguit de consonant sonora) oriental /əz/, occidental /ez/

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom) /ˈes/^ⓘ
• Rimes: -es

Article

es m. ‎(plural invariable)

1. Article determinat masculí singular usat en el parlar salat.

   Es mosquit tigre fa es relleu diürn as mosquit tradicional.

Sinònims

• s' (forma apostrofada)
• ets (mallorquí, menorquí, davant vocal quan l'article és plural)
• el, l' (literari)
• lo, l' (col·loquial, nord-occidental)
• so, s' (mallorquí, eivissenc, darrere la preposició amb)
• en, n' (davant noms o sobrenoms de persona)

Contraccions

• as - a + es (al)
• des - de + es (del)
• pes - per + es (pel)

Notes

• És d’ús col·loquial i s’usa normalment l’article literari en l’escriptura, tret de casos fossilitzats o en registres col·loquials o folklòrics.
• S’utilitza la forma apostrofada davant de vocal o davant de la h, llevat de les següents excepcions:
  • La vocal té un so semivocàlic (quan fa diftong).

    Exemples: s' oceà, es iot.

• També s'utilitza la forma apostrofada davant sigles, independentment de com s'escriuen, si en pronunciar-les aquestes també tenen un so inicial de vocal.

  Exemple: s' RSS.

• Tots els topònims han de portar l'article quan aquest s'acompanya d'algun complement. L'article també pot ser indeterminat.

  Exemple: Montjuïc, es Montjuïc de s'olimpíada, un Montjuïc com cal.

Pronom

es ‎(reforçada, elidida s', plena se, reduïda 's)

1. Acusatiu i datiu del pronom reflexiu de tercera persona.

Notes

• Pren la forma elidida s' davant de vocal.
• Pren la forma reduïda 's darrer de vocal.
• Pren la forma plena se usat de forma enclítica separat per un guionet, o davant d'un altre pronom.
• Davant d'un so d'essa sorda sol substituir-se per se.

Relacionats

Pronoms personals

Nombre	Persona		Forts	Febles
				Reforçada	Elidida	Plena 1	Reduïda
Singular	Primera	Nominatiu	jo	em	m'	-me	'm
		No nominatiu	mi 2
		Majestàtic	nós 3
	Segona		tu	et	t'	-te	't
		De cortesia	vós 4
		Formal	vostè 5
	Tercera	Masculí	ell	el	l'	-lo	'l
		Femení	ella	la		-la
		Datiu 6		li		-li
Plural	Primera		nosaltres	ens		-nos	'ns
	Segona		vosaltres	us		-vos	-us 7
		Formal	vostès 8
	Tercera	Masculí	ells	els		-los	'ls
		Femení	elles	les		-les
		Datiu 6		els		-los	'ls
Invariable	Tercera	Reflexiu	si	es	s'	-se	's
Neutre				ho		-ho
Adverbial				hi		-hi
				en	n'	-ne	'n
1) També usat com a proclític en alguns parlars. 2) Usat després de preposicions. 3) Concorda amb la primera personal del plural. 4) Concorda amb la segona personal del plural.				5) Concorda amb la tercera personal del singular. 6) Amb complement indirecte, al contrari de l'acusatiu amb complement directe. 7) Darrera vocal excepte u, és asil·làbica /ws/. 8) Concorda amb la tercera personal del plural.

Combinacions binàries de es/se amb altres pronoms febles

Anteposat

2a persona

1a persona

3a persona

Neutre

Adverbials

Datiu

Acusatiu

es+et

es+us

es+em

es+ens

es+li

es+els

es+el

es+els

es+la

es+les

es+ho

es+hi

es+en

Proclític

se’t

se us

se’m

se’ns

se li

se’ls

se’l

se’ls

se la

se les

s'ho

s'hi

se’n

se t'

se m'

se l'

se l'

se n'

Enclític

-se’t

-se-us

-se’m

-se’ns

-se-li

-se’ls

-se’l

-se’ls

-se-la

-se-les

-s'ho

-s'hi

-se’n

Nom

es f. pl.

1. Forma plural de e.

Nom

es f. ‎(plural invariable)

1. (obsolet) Forma alternativa de essa.

Miscel·lània

• Anagrames: se ^(revers), sé

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

Alemany

• Pronúncia: /əs/; ^ⓘ, ^ⓘ

Pronom

es

1. Subjecte de frases impersonals; paraula intraduïble per ella mateixa al català, la traducció dependrà de la paraula que acompanyi.

   Es regnet. ― Plou.

   Es gibt. ― Hi ha.

   Es ist schön. ― Fa bo.

2. ell, ella Substitueix el subjecte quan és de gènere neutre, en català sovint elidit.

   Dieses Auto ist neu. Es ist mein.

   Aquest cotxe és nou. És meu.

3. el, la, ho Substitueix el complement directe quan és un grup nominal de gènere neutre.

   Kennen Sie Süddeutschland? —Ja, ich kenne es.

   Coneix vostè el sud d'Alemanya? —Sí que el conec.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈes/, meridional /ˈeh/

Americà: alt /ˈes/, baix /ˈeh/, austral /ˈes/

• Rimes: -es

Verb

es

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb ser

Nom

es f. pl.

1. forma plural de e

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrames: se ^(revers), sé

Gallec

• Pronúncia: /ɛs/

Verb

es

1. segona persona singular del present d'indicatiu de ser

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrames: se ^(revers), sé

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ɛs/

Verb

es

1. segona persona singular del present d'indicatiu actiu de sum

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈes/

Article

es m. f. pl. ‎(singular masculí eth, singular femení era)

1. (aranès) forma alternativa de eths ‎(«els, article definit masculí plural»)
2. (aranès) forma alternativa de eras ‎(«les, article definit femení plural»)

Contraccions

• as (a+es)
• des (de+es)
• enes (en+es)
• enquiàs (enquià+es)
• entàs (entà+es)
• tàs (tà+es)

Pronom

es ‎(reforçada, plena se, elidida s', reduïda 's)

1. (aranès) es

Verb

es

1. tercera persona singular (el/eth, ela/era) del present d'indicatiu de èsser

Sinònims

• ei (gascó)