Potser volíeu: es-, ES, Es, -ès, ès, -és, és


Multilingüe
Modifica

SímbolModifica

es

  1. Codi de llengua ISO 639-1 de l'espanyol.


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): (àton) oriental /əs/, occidental /es/
  • Pronúncia(i): (àtion, seguit de consonant sonora) oriental /əz/, occidental /ez/
  • Pronúncia(i): (nom) /ˈes/
  • Rimes: -es
  • Àudio:
(fitxer)

ArticleModifica

es m. ‎(plural invariable)

  1. Article determinat masculí singular usat en el parlar salat.
    Es mosquit tigre fa es relleu diürn as mosquit tradicional.

SinònimsModifica

  • s' (forma apostrofada)
  • ets (mallorquí, menorquí, davant vocal quan l'article és plural)
  • el, l' (literari)
  • lo, l' (col·loquial, nord-occidental)
  • so, s' (mallorquí, eivissenc, darrere la preposició amb)
  • en, n' (davant noms o sobrenoms de persona)

ContraccionsModifica

NotesModifica

  • És d’ús col·loquial i s’usa normalment l’article literari en l’escriptura, tret de casos fossilitzats o en registres col·loquials o folklòrics.
  • S’utilitza la forma apostrofada davant de vocal o davant de la h, llevat de les següents excepcions:
  • També s'utilitza la forma apostrofada davant sigles, independentment de com s'escriuen, si en pronunciar-les aquestes també tenen un so inicial de vocal.
    Exemple: s' RSS.
  • Tots els topònims han de portar l'article quan aquest s'acompanya d'algun complement. L'article també pot ser indeterminat.
    Exemple: Montjuïc, es Montjuïc de s'olimpíada, un Montjuïc com cal.

PronomModifica

es ‎(reforçada, elidida s', plena se, reduïda 's)

  1. Acusatiu i datiu del pronom reflexiu de tercera persona.

NotesModifica

  • Pren la forma elidida s' davant de vocal.
  • Pren la forma reduïda 's darrer de vocal.
  • Pren la forma plena se usat de forma enclítica separat per un guionet, o davant d'un altre pronom.
  • Davant d'un so d'essa sorda sol substituir-se per se.

RelacionatsModifica

NomModifica

es f. pl.

  1. forma plural de e

NomModifica

es f. ‎(plural invariable)

  1. (obsolet) forma alternativa de essa

Vegeu tambéModifica


Alemany
Modifica

  • Pronúncia: /əs/;

PronomModifica

es

  1. Subjecte de frases impersonals; paraula intraduïble per ella mateixa al català, la traducció dependrà de la paraula que acompanyi.
    Es regnet.Plou.
    Es gibt.Hi ha.
    Es ist schön.Fa bo.
  2. ell, ella Substitueix el subjecte quan és de gènere neutre, en català sovint elidit.
    Dieses Auto ist neu. Es ist mein.
    Aquest cotxe és nou. És meu.
  3. el, la, ho Substitueix el complement directe quan és un grup nominal de gènere neutre.
    Kennen Sie Süddeutschland? —Ja, ich kenne es.
    Coneix vostè el sud d'Alemanya? —Sí que el conec.


Castellà
Modifica

Peninsular: septentrional /ˈes/, meridional /ˈeh/
Americà: alt /ˈes/, baix /ˈeh/, austral /ˈes/

VerbModifica

es

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb ser

NomModifica

es f. pl.

  1. forma plural de e


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /ɛs/

VerbModifica

es

  1. segona persona singular del present d'indicatiu actiu de sum


Occità
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈes/

ArticleModifica

es m. f. pl. ‎(singular masculí eth, singular femení era)

  1. (aranès) forma alternativa de eths ‎(«els, article definit masculí plural»)
  2. (aranès) forma alternativa de eras ‎(«les, article definit femení plural»)

ContraccionsModifica

PronomModifica

es ‎(reforçada, plena se, elidida s', reduïda 's)

  1. (aranès) es

VerbModifica

es

  1. tercera persona singular (el/eth, ela/era) del present d'indicatiu de èsser

SinònimsModifica

  • ei (gascó)