Potser volíeu: nos-, nòs, nós


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): (pronom àton) oriental /nus/, occidental /nos/
  • Pronúncia(i): (nós, nom) /ˈnos/
  • Rimes: -os
  • Etimologia: Del llatí nos.

PronomModifica

nos pl. ‎(plena, reduïda 'ns, reforçada ens)

  1. Forma feble plena de nosaltres.

RelacionatsModifica

Notes d'úsModifica

  • S'usa de forma enclítica darrere del verb separat amb un guionet.
  • Pren la forma reduïda 'ns darrere de vocal.
  • Col·loquialment es redueix a 's seguit d’un altre pronom: «anem-nos-en > anem’s-en»
  • En alguns parlars s'usa com a forma reforçada proclítica en lloc de ens. Est ús es considera clàssic i és acceptat per l'AVL com a sinònim del modern «ens».

PronomModifica

nos sing. ‎(majestàtic)

  1. (ortografia del 2016) forma alternativa de nós

NomModifica

nos m. pl.

  1. forma plural de no

Miscel·làniaModifica


Castellà
Modifica

Peninsular: septentrional /ˈnos/, meridional /ˈnoh/
Americà: alt /ˈnos/, baix /ˈnoh/, austral /ˈnos/
  • Etimologia: Del llatí nos.

PronomModifica

nos

  1. nos
    Nos, el rey, ordenamos que se cumpla esta sentencia.
    Nos, el rei, ordenem que es compleixi aquesta sentència.
  2. ens
    Nos lo hemos pasado muy bien en el parque.
    Ens ho hem passat molt bé en el parc.


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /noːs/
  • Etimologia: Del protoitàlic *nōs, relacionat etimològicament amb el grec antic νώ ‎(nṓ, «nosaltres dos»).

PronomModifica

nos

  1. nosaltres
  2. ens

DerivatsModifica

declinació
cas SINGULAR
NOMINATIU nōs
VOCATIU nōs
ACUSATIU nōs
GENITIU nostrī, nostrum
DATIU nōbīs
ABLATIU nōbīs


Occità
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈnus/
  • Àudio: Bearn
(fitxer)

NomModifica

nos m. ‎(plural noses o nosi [aranès])

  1. nus
  2. (anatomia) nus

VariantsModifica

  • (gascó) nod
  • (gascó pirinenc) nud

PronomModifica

nos

  1. ens
  2. nos (majestàtic)


Polonès
Modifica

  • Pronúncia: /nɔs/

NomModifica

nos m. inan.

  1. nas

DeclinacióModifica