Potser volíeu: son, sòn, són

Català

modifica
  • Pronúncia(i): (àton) /son/
  • Etimologia: Contracció de l'antic ço i d'en ‎(«allò d'en»)

Son m.

  1. Partícula utilitzada en topònims balears davant d'un nom personal, que indica la seva propietat.
  • Davant d'un nom femení adopta l’article personal na: So na Rossa (abans So Na Rossa)
  • Davant de vocal a vegades s'ha apostrofat «So n'» o «So N'», però actualment es considera una partícula fossilitzada que no s'ha de trencar: Son Àngel (abans, So N'Àngel)
  • Com a clític àton davant nom propi, es redueix de o oberta a o tancada seguint la fonètica mallorquina.

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica