Viccionari

son

Potser volíeu: Son, són


CatalàModifica

  • Rimes: -on
  • Etimologia:
Nom: del llatí somnus, segle XIII. En femení per analogia amb fam i set.
Adjectiu: del llatí vulgar *sum, del clàssic suum, segle XII.

NomModifica

son m. ‎(plural sons)

  1. Estat de somni, de suspensió de la consciència

VariantsModifica

  • so (tarragoní, mallorquí, menorquí)

DerivatsModifica

TraduccionsModifica

Estat de somni

NomModifica

son f. ‎(plural sons)

  1. Ganes de dormir.

TraduccionsModifica

Ganes de dormir

AdjectiuModifica

son m. ‎(femení sa, plural masculí sos o sons, plural femení ses)

  1. Possessiu masculí singular àton, equivalent a la forma tònica el seu.

Notes d'úsModifica

Utilitzat en la literatura antiga i de la Renaixença, actualment poc usat, tan sols amb noms de parentiu: son pare, son germà...

RelacionatsModifica

Possessius en català
Posseïdor/persona singular plural
masculí femení masculí femení
tònic
Un sol 1a (el) meu (la) meva, meua1, mia2 (els) meus (les) meves, meues1, mies2
2a (el) teu (la) teva, teua1, tua2 (els) teus (les) teves, teues1, tues2
3a (el) seu (la) seva, seua1, sua2 (els) seus (les) seves, seues1, sues2
Més d’un 1a (el) nostre (la) nostra (els/les) nostres
2a (el) vostre (la) vostra (els/les) vostres
3a llur3 llurs3
(el) seu (la) seva, seua1 (els) seus (les) seves, seues1
àton
Un sol 1a mon4 ma4 mos4 mes4
2a ton4 ta4 tos4 tes4
3a son4 sa4 sos4 ses4
1) Dialectal i valencià 2) Antic, poètic i alguerès 3) Literari 4) Antic i fossilitzat.

VerbModifica

son

  1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de sonar

Vegeu tambéModifica


AnglèsModifica

  • àudio (RU)
  • àudio (EUA)

NomModifica

son ‎(plural sons)

  1. fill

RelacionatsModifica

Obtingut de «https://ca.wiktionary.org/w/index.php?title=son&oldid=1555034»