Potser volíeu: Son, sòn, són

Català

modifica
  • Pronúncia(i): (adjectiu àton) oriental /sun/, occidental /son/
  • Etimologia: Nom: del llatí del llatí somnus, segle XIII. En femení per analogia amb fam i set.
  • Etimologia: Adjectiu: del llatí vulgar *sum, del clàssic suum, segle XII.

son m. ‎(plural sons)

  1. Estat de somni, de suspensió de la consciència

Variants

modifica
  • so (tarragoní, mallorquí, menorquí)

Derivats

modifica

Traduccions

modifica

son f. ‎(plural sons)

  1. Ganes de dormir.

Traduccions

modifica

Adjectiu

modifica

son m. ‎(femení sa, plural masculí sos o sons, plural femení ses)

  1. Possessiu masculí singular àton, equivalent a la forma tònica el seu.

Notes d'ús

modifica

Utilitzat en la literatura antiga i de la Renaixença, actualment poc usat, tan sols amb noms de parentiu: son pare, son germà...

Relacionats

modifica

son

  1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de sonar

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica

Anglès

modifica
  • Pronúncia: /sʌn/
  • àudio (RU) 
  • àudio (EUA) 

son ‎(plural sons)

  1. fill

Antònims

modifica

Derivats

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: 1

Castellà

modifica
Peninsular: septentrional /ˈson/, meridional \ˈsoŋ\
Americà: alt /ˈson/, baix \ˈsoŋ\, austral /ˈson/
  • Rimes: -on
  • Etimologia: Del llatí sonus [1].
  • Etimologia: De ser [2].

son m. ‎(plural sones)

  1. so agradable

Relacionats

modifica

son

  1. tercera persona del plural (ellos, ellas, ustedes) del present d’indicatiu del verb ser

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: 1
  • Anagrama: nos (alfagrama)

Vegeu també

modifica
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre son

Occità

modifica
  • Pronúncia(i): /ˈsun/, /suŋ/ (aranès)
  • Àudio: Bearn

son m. ‎(plural sons)

  1. so

Adjectiu

modifica

son m. ‎(femení sa, plural sos, femení plural sas)

  1. son, possessiu àton de tercera persona
  2. (gascó) forma alternativa de sieu ‎(«seu, possessiu de tercera persona»)

son m.

  1. (gascó) forma alternativa de sieu ‎(«seu, possessiu de tercera persona»)

son

  1. tercera persona plural (eles/eri, elas/eres) del present d'indicatiu de èsser