Potser volíeu: Son, són


Català
Modifica

  • Rimes: -on
  • Etimologia:
Nom: del llatí somnus, segle XIII. En femení per analogia amb fam i set.
Adjectiu: del llatí vulgar *sum, del clàssic suum, segle XII.

NomModifica

son m. ‎(plural sons)

  1. Estat de somni, de suspensió de la consciència

VariantsModifica

  • so (tarragoní, mallorquí, menorquí)

DerivatsModifica

TraduccionsModifica

NomModifica

son f. ‎(plural sons)

  1. Ganes de dormir.

TraduccionsModifica

AdjectiuModifica

son m. ‎(femení sa, plural masculí sos o sons, plural femení ses)

  1. Possessiu masculí singular àton, equivalent a la forma tònica el seu.

Notes d'úsModifica

Utilitzat en la literatura antiga i de la Renaixença, actualment poc usat, tan sols amb noms de parentiu: son pare, son germà...

RelacionatsModifica

VerbModifica

son

  1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de sonar

Vegeu tambéModifica


Anglès
Modifica

  • àudio (RU)
  • àudio (EUA)

NomModifica

son ‎(plural sons)

  1. fill

RelacionatsModifica