Potser volíeu: MES, mès, més

Català

modifica
  • Pronúncia(i): (conjunció)
Oriental:  /ˈmes/
Occidental:  nord-occidental /ˈmes/, /ˈmɛs/
valencià /ˈmes/
  • Pronúncia(i): (adjectiu àton) oriental /məs/, occidental /mes/
  • Pronúncia(i): (verb)
Oriental:  central /ˈmɛs/
balear /ˈməs/, /ˈmɛs/
Occidental:  /ˈmes/
  • Rimes: -ɛs
  • Homòfons: m'és, més
  • Etimologia: Nom: del llatí mēnse(m), segle XIII.
  • Etimologia: Conjunció: del català antic mas, de mais, del llatí magis ‎(«més») usat en llatí vulgar amb valor adversatiu a partir d’expressions «és més, més hi ha», segle XIII. Doblet de mai.

mes m. ‎(plural mesos)

  1. Dotzena part d'un any.

Traduccions

modifica

Conjunció

modifica

mes

  1. però

Traduccions

modifica

Adjectiu

modifica

mes f. pl.

  1. Forma plural de ma ‎(«les meves»).

Relacionats

modifica

mes

  1. Participi masculí singular del verb metre.

Miscel·lània

modifica
  • Anagrames: ems (alfagrama), sem (revers), Sem (revers)

Vegeu també

modifica

Francès

modifica

Adjectiu

modifica

mes m. pl.

  1. forma plural de mon

Adjectiu

modifica

mes f. pl.

  1. forma plural de ma

Occità

modifica
  • Pronúncia(i): /ˈmes/
  • Àudio: Bearn

mes m. ‎(plural meses o mesi [aranès])

  1. mes

Adverbi

modifica

mes

  1. (gascó) forma alternativa de mai ‎(«més»)
    «Que m'èri consagrat mes especialament a un trabalh sus l'anciana poësia occitana.» (Pèire Bèc, Contes de l'Unic, 1977)
    M'havia consagrat més especialment en un treball sobre la poesia occitana antiga.