Potser volíeu: MES, mès, més


Català
Modifica

Informal: sept., nord-occ. i part centr. /ˈmɛs/
  • Àudio: català central
(fitxer)
  • Àudio: català central
(fitxer)
  • Homòfons: m'és, més
  • Etimologia: Nom: del llatí mensis, segle XIII. Conjunció: del llatí magis, segle XIII.
  • Anagrames: ems (alfagrama), sem, Sem

NomModifica

mes m. ‎(plural mesos)

  1. Dotzena part d'un any.

TraduccionsModifica

ConjuncióModifica

mes

  1. però

AdjectiuModifica

mes f. pl.

  1. forma plural de ma ‎(«les meves»)

RelacionatsModifica

VerbModifica

mes

  1. participi masculí singular del verb metre

Vegeu tambéModifica


Francès
Modifica

AdjectiuModifica

mes m. pl.

  1. forma plural de mon

AdjectiuModifica

mes f. pl.

  1. forma plural de ma


Occità
Modifica

  • Àudio: Bearn
(fitxer)

NomModifica

mes m. ‎(plural meses o mesi [aranès])

  1. mes

AdverbiModifica

mes

  1. (gascó) forma alternativa de mai ‎(«més»)
    Que m'èri consagrat mes especialament a un trabalh sus l'anciana poësia occitana [...] (Pèire Bèc, Contes de l'Unic, 1977)
    M'havia consagrat més especialment en un treball sobre la poesia occitana antiga [...]