Potser volíeu: MES, mès, més


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈmes/
Informal: sept., nord-occ. i part centr. /ˈmɛs/
  • Àudio: central
(fitxer)
  • Àudio: central
(fitxer)
  • Homòfons: m'és, més
  • Etimologia: Nom: del llatí mensis, segle XIII. Conjunció: del llatí magis, segle XIII.

NomModifica

mes m. ‎(plural mesos)

  1. Dotzena part d'un any.

TraduccionsModifica

ConjuncióModifica

mes

  1. però

AdjectiuModifica

mes f. pl.

  1. forma plural de ma ‎(«les meves»)

RelacionatsModifica

VerbModifica

mes

  1. participi masculí singular del verb metre

Miscel·làniaModifica

  • Anagrames: ems (alfagrama), sem (revers), Sem (revers)

Vegeu tambéModifica


Francès
Modifica

AdjectiuModifica

mes m. pl.

  1. forma plural de mon

AdjectiuModifica

mes f. pl.

  1. forma plural de ma


Occità
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈmes/
  • Àudio: Bearn
(fitxer)

NomModifica

mes m. ‎(plural meses o mesi [aranès])

  1. mes

AdverbiModifica

mes

  1. (gascó) forma alternativa de mai ‎(«més»)
    «Que m'èri consagrat mes especialament a un trabalh sus l'anciana poësia occitana.» (Pèire Bèc, Contes de l'Unic, 1977)
    M'havia consagrat més especialment en un treball sobre la poesia occitana antiga.