mí

Potser volíeu: mi, MI

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmi/
• Rimes: -i
• Etimologia: Del llatí mihi, datiu de ego ‎(«jo»).

Pronom

mí

1. mi

Relacionats

Pronoms personals en castellà

				nominatiu	datiu	acusatiu	disjuntiu
primera persona	singular			yo	me		mí1
	plural	masc.		nosotros	nos		nosotros
		fem.		nosotras			nosotras
segona persona	singular	tuteig		tú	te		ti1
		voseo		vos			vos
		formal2		usted	le	lo/la3	usted
	plural	familiar4	masc.	vosotros	os		vosotros
			fem.	vosotras			vosotras
		formal/general2		ustedes	les	los/las3	ustedes
tercera persona	singular	masc.		él	le	lo	él
		fem.		ella		la	ella
		neut.		ello5		lo/la3	ello5
	plural	masc.		ellos	les	los	ellos
		fem.		ellas		las	ellas
	sing. i pl.	reflexiu		—	se		sí1

• Igual que altres paraules en castellà masculí, els pronoms masculins poden utilitzar-se quan no es coneix el sexe del subjecte o quan el subjecte és plural i de tots dos sexes.
  
• Si le o les precedeix de lo, la, los, o las en una clàusula, es reemplaça per se (e.g., "Se lo dije" en comptes de "Le lo dije")

¹ No s'utilitza després con; conmigo, contigo, i consigo són utilitzats are used en el seu lloc, respectivament.

² Tractada com si fos en tercera persona als efectes de conjugació i reflexivitat

³ Depenent del gènere implícit de l'objecte que es refereix

⁴ Utilitzat només a Espanya

⁵ S'usa només en rares circumstàncies i gairebé sempre s'omet quan és el subjecte d'un verb

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrama: im-

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre mí