Potser volíeu: OS, Os, -ós, ós


Multilingüe
Modifica

SímbolModifica

os

  1. Codi de llengua ISO 639-1 de l'osseta.


Català
Modifica

NomModifica

os m. ‎(plural ossos)

  1. Cadascun dels òrgans durs i resistents, però no especialment pesant, que forma l'esquelet dels vertebrats.

DerivatsModifica

TraduccionsModifica

NomModifica

os m. ‎(plural ossos, femení ossa)

  1. (ortografia del 2016) forma alternativa de ós

NomModifica

os f. pl.

  1. forma plural de o

Vegeu tambéModifica


Llatí
Modifica

  • Pronúncia: [1] /oːs/, [2] /os/
  • Etimologia: [1] Del protoindoeuropeu *h₃éh₁os, de l'arrel *ōus-; la mateixa que va donar en eslau ѹста, usta, o en sàncrit आस् ‎(ās). [2] Del protoindoeuropeu *h₃ésth₁, de l'arrel *ost- («os»); que va donar en grec antic ὀστέον ‎(ostéon) i en sànscrit अस्थि ‎(ásthi).

NomModifica

ōs n. ‎(genitiu ōris)

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu ōs ōra
Vocatiu ōs ōra
Acusatiu ōs ōra
Genitiu ōris ōrum
Datiu ōrī ōribus
Ablatiu ōre ōribus
  1. (Terminologia Anatomica) boca
  2. veu, paraula
    Ex. Uno ore — («D'una sola veu, tots a una.»)
  3. cara
    Ex. In ore parentum liberos jugulat. — («Ell va matar els nens davant dels pares (de cara).»)
  4. obertura
  5. proa

DerivatsModifica

NomModifica

os n. ‎(genitiu ossis)

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu os ossa
Vocatiu os ossa
Acusatiu os ossa
Genitiu ossis ossum
Datiu ossī ossibus
Ablatiu osse ossibus
  1. os