Català
Modifica

  • Pronúncia(i): (nom)
Oriental: central /ˈɔ.ɾu/, balear /ˈɔ.ɾo/, /ˈɔ.ɾu/
Occidental: /ˈɔ.ɾo/
  • Pronúncia(i): (verb) oriental /ˈo.ɾu/, occidental /ˈo.ɾo/
  • Rimes: -oɾo
  • Etimologia: Del castellà oro, segle XIX.

NomModifica

oro m. ‎(plural oros)

  1. (jocs, plural) Coll de la baralla de cartes representada per una moneda d’or.
  2. (jocs) Carta d’un dels quatre colls de la baralla.

RelacionatsModifica

Colls de la baralla
en català
       
copes bastos espases oros

TraduccionsModifica

VerbModifica

oro

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de orar

VariantsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: o·ro (2)

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

NomModifica

oro m. ‎(plural oros)

  1. or
  2. (jocs de cartes) oro

Compostos i expressionsModifica

RelacionatsModifica

Colls de la baralla
en castellà
       
copas bastos espadas oros

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: o·ro (2)

Vegeu tambéModifica

  • Article corresponent a la   Viquipèdia en castellà
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre oro


Esperanto
Modifica

NomModifica

oro ‎(incomptable, acusatiu oron)

  1. or

RelacionatsModifica


Italià
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈɔː.ro/

NomModifica

oro m. ‎(plural ori)

  1. or

RelacionatsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: ò·ro (2)


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈoː.roː/
  • Etimologia: Derivat de ōs.

VerbModifica

ōrō ‎(1a present?), ōrās ‎(2a present), ōrāre ‎(infinitiu), ōrāvī ‎(perfet), ōrātum ‎(supí)

  1. parlar
  2. pregar

SinònimsModifica