Obre el menú principal

Contingut


Català
Modifica

  • Pronúncia:
Oriental: /pərˈɫ/
Occidental: nord-occidental /parˈɫa/, valencià /paɾˈɫaɾ/
Informal: /pəɫˈɫa/ (balear)
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: parlà
  • Etimologia: Del llatí vulgar *paraulare, segle XII, del llatí tardà parabolari ‎(«fer comparacions»), del llatí clàssic parabola.

VerbModifica

par·lar intr., trans.

  1. Expressar amb sons articulats per tal de comunicar-se amb altres.
    El meu fill ja parla.
  2. Saber o usar una llengua, un idioma.
    Jo parlo tres idiomes amb fluïdesa.
  3. Enraonar, tenir una conversa.
    Vols que parlem de la nova pel·lícula?

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: parlo, parla, parlem

DerivatsModifica

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

NomModifica

par·lar m. ‎(plural parlars)

  1. Manera d’expressar-se.

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims OpenThesaurus-Softcatalà: parlar