parlant

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pərˈɫan/
	balear /pəɾˈɫant/, /pərˈɫan/
Occidental:	nord-occidental /parˈɫan/
	valencià /paɾˈɫant/, /paɾˈɫan/

• Rimes: -ant
• Etimologia: De parlar, segle XIV.

Nom

parlant m. f. ‎(plural parlants)

1. Persona que fa ús del llenguatge oral per comunicar-se.

Sinònims

• orador, comunicador

Derivats

• catalanoparlant, castellanoparlant

Compostos i expressions

• nouparlant

Adjectiu

parlant inv. ‎(plural parlants)

1. Que té capacitat per expressar-se amb el llenguatge oral.

   Una màquina parlant.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: speaker ^(en)
• Castellà: hablante ^(es)
• Francès: parleur ^(fr)
• Italià: parlante ^(it)

Verb

parlant

1. Gerundi del verb parlar.

Miscel·lània

• Síl·labes: par·lant (2)
• Anagrama: plantar

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot