Català
modifica

 
Plantant un arbre
  • Pronúncia:
  • Pronúncia(i): (verb)
Oriental:  /pɫənˈta/
Occidental:  nord-occidental /pɫanˈta/, valencià /pɫanˈtaɾ/
  • Pronúncia(i): (adjectiu)
Oriental:  central /pɫənˈtar/, balear /pɫənˈta/
Occidental:  /pɫanˈtaɾ/
  • Rimes: -aɾ
  • Etimologia: Del llatí plantare, segle XIV [verb].
  • Etimologia: De planta i el sufix -ar [adjectiu].

Verb modifica

plantar trans., pron. ‎(pronominal plantar-se)

  1. Ficar una planta o esqueix amb les arrels dins de terra fèrtil.
    Aquí plantaré un roser.
  2. (col·loquial) Posar, col·locar.
    Si plantes el llibre a l'aparador en comptes de deixar-lo tombat, el títol es veu més.
  3. (col·loquial) Deixar, abandonar.
    Les apostes estan molt altes. Em planto.
    Per què em vas deixar plantat ahir? Vaig estar esperant durant una hora!
  4. Donar un cop.
    Li va plantar una galtada amb tota la mà oberta.
  5. (argot casteller) Sinònim de bastir

Conjugació modifica

Paradigmes de flexió: planto, planta, plantem

Sinònims modifica

Derivats modifica

Hipònims modifica

Traduccions modifica

Adjectiu modifica

plantar inv. ‎(plural plantars)

  1. Relatiu a la part inferior del peu.

Traduccions modifica

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: plan·tar (2)
  • Anagrama: parlant

Vegeu també modifica

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: plantar


Castellà
modifica

Peninsular: septentrional /planˈtaɾ/, meridional \plaŋˈtaɾ\
Americà: alt /planˈtaɾ/, baix \plaŋˈtaɾ\, austral /planˈtaɾ/

Adjectiu modifica

plantar inv. ‎(plural plantares)

  1. plantar

Verb modifica

plantar ‎(present planto, passat planté, futur plantaré)

  1. plantar

Conjugació modifica

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: plan·tar (2)