Català
Modifica

 
Plantant un arbre
  • Pronúncia:
  • Pronúncia(i): (verb)
Oriental: /pɫənˈta/
Occidental: nord-occidental /pɫanˈta/, valencià /pɫanˈtaɾ/
  • Pronúncia(i): (adjectiu)
Oriental: central /pɫənˈtar/, balear /pɫənˈta/
Occidental: /pɫanˈtaɾ/
  • Rimes: -aɾ
  • Etimologia: Del llatí plantare, segle XIV [verb].
  • Etimologia: De planta i el sufix -ar [adjectiu].

VerbModifica

plantar trans., pron. ‎(pronominal plantar-se)

  1. Ficar una planta o esqueix amb les arrels dins de terra fèrtil.
    Aquí plantaré un roser.
  2. (col·loquial) Posar, col·locar.
    Si plantes el llibre a l'aparador en comptes de deixar-lo tombat, el títol es veu més.
  3. (col·loquial) Deixar, abandonar.
    Les apostes estan molt altes. Em planto.
    Per què em vas deixar plantat ahir? Vaig estar esperant durant una hora!
  4. Donar un cop.
    Li va plantar una galtada amb tota la mà oberta.
  5. (argot casteller) Sinònim de bastir

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: planto, planta, plantem

SinònimsModifica

DerivatsModifica

HipònimsModifica

TraduccionsModifica

AdjectiuModifica

plantar inv. ‎(plural plantars)

  1. Relatiu a la part inferior del peu.

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: plan·tar (2)
  • Anagrama: parlant

Vegeu tambéModifica

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: plantar


Castellà
Modifica

Peninsular: septentrional /planˈtaɾ/, meridional \plaŋˈtaɾ\
Americà: alt /planˈtaɾ/, baix \plaŋˈtaɾ\, austral /planˈtaɾ/

AdjectiuModifica

plantar inv. ‎(plural plantares)

  1. plantar

VerbModifica

plantar ‎(present planto, passat planté, futur plantaré)

  1. plantar

ConjugacióModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: plan·tar (2)