Català

modifica
 
Plantant un arbre
  • Pronúncia(i): (verb)
Oriental:  /pɫənˈta/
Occidental:  nord-occidental /pɫanˈta/
valencià /pɫanˈtaɾ/, /pɫanˈta/
  • Pronúncia(i): (adjectiu) oriental /pɫənˈtar/, occidental /pɫanˈtaɾ/
  • Rimes: -aɾ
  • Etimologia: Verb: del llatí plantāre, segle XIV.
  • Etimologia: Adjectiu: de planta i el sufix -ar.

plantar trans., pron. ‎(pronominal plantar-se)

  1. Ficar una planta o esqueix amb les arrels dins de terra fèrtil.
    Aquí plantaré un roser.
  2. (col·loquial) Posar, col·locar.
    Si plantes el llibre a l'aparador en comptes de deixar-lo tombat, el títol es veu més.
  3. (col·loquial) Deixar, abandonar.
    Les apostes estan molt altes. Em planto.
    Per què em vas deixar plantat ahir? Vaig estar esperant durant una hora!
  4. Donar un cop.
    Li va plantar una galtada amb tota la mà oberta.
  5. (argot casteller) Sinònim de bastir.

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: planto, planta, plantem

Sinònims

modifica

Derivats

modifica

Hipònims

modifica

Traduccions

modifica

Adjectiu

modifica

plantar inv. ‎(plural plantars)

  1. Relatiu a la part inferior del peu.

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: plan·tar (2)
  • Anagrama: parlant

Vegeu també

modifica
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: plantar

Castellà

modifica
Peninsular: septentrional /planˈtaɾ/, meridional \plaŋˈtaɾ\
Americà: alt /planˈtaɾ/, baix \plaŋˈtaɾ\, austral /planˈtaɾ/

Adjectiu

modifica

plantar inv. ‎(plural plantares)

  1. plantar

plantar ‎(present planto, passat planté, futur plantaré)

  1. plantar

Conjugació

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: plan·tar (2)