Català
Modifica

  • Pronúncia(i): /si.tuˈa/, valencià /si.tuˈaɾ/
  • Rimes: -aɾ
  • Homòfon: situà
  • Etimologia: Del llatí situare, segle XIV

VerbModifica

situar trans., pron. ‎(pronominal situar-se)

  1. Posar alguna cosa en algun lloc.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: situo, situa, situem

SinònimsModifica

DerivatsModifica

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica

  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 2
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: situar


Castellà
Modifica

Peninsular: /siˈtwaɾ/
Americà: alt /s(i)ˈtwaɾ/, baix /siˈtwaɾ/
  • Etimologia: Del llatí situs.

VerbModifica

situar trans., pron. ‎(pronominal situarse, present sitúo, passat situé, futur situaré)

  1. situar

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: si·tuar (2)