Català

modifica
Oriental:  /suˈmi/
Occidental:  nord-occidental /suˈmi/
valencià /suˈmiɾ/, /suˈmi/

sumir trans.

  1. Enfonsar sota la terra o sota un líquid.
  2. (figurat) Abatre, enfonsar l’ànim, la moral.
    «La mort del Lluís la va sumir en una profunda tristesa i no poder compartir-ho amb ningú no va ajudar a superar-la.» (Maria Brugués Mitjans Prunera, Quan el destí conspira a favor teu, Europa Edizioni, 2021)
    «... seva mare les va sumir en el mutisme.» (Elizabeth Urian, Si m'escollissis, ed. Selecta, 2019)

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: sumeixo, sumeix, sumim

Sinònims

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: su·mir (2)
  • Anagrama: muris

Vegeu també

modifica
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: sumir

Català antic

modifica

sumir

  1. sumir (prendre el cos i la sang de Crist)
    «... era sculpida arredonida, com fonch primera hostia vera, de fer ordena res no li vena de ma Dumenge, è no si mentje carn per algù; tot hom dejà la qual sumí (Jaume Roig, Lo libre de les dones, e de concells donats ... a son nebot, ca. 1460)
  2. sumir (enfonsar)
    «Aquella meytat de la ciutat, ab totes les gents que en ella habitauen, se somí en los abismes.» (Ramon Llull, Llibre de les Bèsties, I, 292, ca. 1289)

Conjugació

modifica

Variants

modifica

Vegeu també

modifica