sumim

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /suˈmim/
• Rimes: -im

Verb

sumim

1. Primera persona del plural (nosaltres) del present d'indicatiu de sumir.
2. Primera persona del plural (nosaltres) del present de subjuntiu del verb sumir.
3. Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperatiu del verb sumir.

Variants

• [2] sumiguem
• [3] sumiguem

Miscel·lània

• Síl·labes: su·mim (2)

Català antic

Verb

sumim

1. primera persona plural (nós, nosaltres) del present d'indicatiu de sumir
2. primera persona plural (nós, nosaltres) del passat de sumir
3. primera persona plural (nós, nosaltres) del present de subjuntiu de sumir
4. primera persona plural (nós, nosaltres) de l'imperatiu de sumir

Variants

• [2] sumírem
• [3] sumíam
• [4] sumíam