Català

modifica
Oriental:  central /də.puˈza/
balear /də.poˈza/, /də.puˈza/
Occidental:  nord-occidental /de.poˈza/
valencià /de.poˈzaɾ/, /de.poˈza/

deposar trans., intr.

  1. Obligar algú a abandonar el seu càrrec.
    «Ara, no fa massa temps, quan els moros conquistaren la major part d'Anglaterra i el Rei fou deposat (Joanot Martorell, Tirant lo Blanc)
  2. Posar una cosa que estava en un lloc alt, en un lloc baix.
    «Van deposar les seves armes al temple del seu Déu.» (Bíblia: Edició popular en un sol Volum, L'Abadia de Montserrat, p.729)
  3. (intransitiu) Sinònim de defecar ‎(«deixar caure els excrements»).
  4. Deixar reposar una dissolució perquè el solut baixi cap al fons del recipient.
  5. Declarar en judici.
    «El 26 de setembre del 1568, un acaptador de Montserrat deposava a la Seu d'Urgell contra un tal Ribó.» (Anselm Maria Albareda, Història de Montserrat, 2005)
  6. Abandonar una actitud.
    «Després em preguntà si deposava la meva actitud.» (Lluís Busquets i Grabulosa, Arcadi Oliveres i Boadella, Xirinacs i l'estafa de la Transició, 2013)

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: deposo, deposa, deposem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Variants

modifica

Sinònims

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica