Català

modifica
Oriental: central /dəˈʃa/
balear /deˈʃa/, /dəˈʃa/
Occidental: nord-occidental /dejˈʃa/
valencià /dejˈʃaɾ/, /deˈʃa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: deixà
  • Etimologia: Del català antic lexar (*lleixar) amb canvi de consonant per la contrucció lexar de («deixar de»), del llatí laxāre («amollar, afluixar»), de laxus («lax, fluix»), segle XIV. Doblet del cultisme laxar.

deixar trans., pron., intr. (pronominal deixar-se)

  1. Parar d'agafar, posar alguna cosa en algun lloc.
  2. Permetre de fer una cosa sense posar impediments.
  3. (pronominal) Abandonar-se en l’endreçament personal.
  4. Interrompre una acció o estat.
  5. Donar alguna cosa pròpia a un altre temporalment.
  6. (pronominal, castellanisme) Oblidar, descuidar-se.

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: deixo, deixa, deixem
Vocal rizotònica: /e/

Sinònims

modifica

Derivats

modifica

Compostos i expressions

modifica
  • deixat de la mà de Déu = lluny i descuidat
  • deixar-se anar = atrevir-se
  • deixar-se alguna cosa = oblidar
  • deixar córrer = no pagar la pena l'esforç
  • deixar de banda = ignorar

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: dei·xar (2)
  • Heterograma de 6 lletres (adeirx)

Vegeu també

modifica