Català

modifica
Oriental:  central /dəˈʃa/
balear /deˈʃa/, /dəˈʃa/
Occidental:  nord-occidental /dejˈʃa/
valencià /dejˈʃaɾ/, /deˈʃa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: deixà
  • Etimologia: Del català antic lexar (*lleixar) amb canvi de consonant per la contrucció lexar de ‎(«deixar de»), del llatí laxāre ‎(«amollar, afluixar»), de laxus ‎(«lax, fluix»), segle XIV.

deixar trans., pron., intr. ‎(pronominal deixar-se)

  1. Parar d'agafar, posar alguna cosa en algun lloc.
  2. Permetre de fer una cosa sense posar impediments.
  3. (pronominal) Abandonar-se en l’endreçament personal.
  4. Interrompre una acció o estat.
  5. Donar alguna cosa pròpia a un altre temporalment.
  6. (pronominal, castellanisme) Oblidar, descuidar-se.

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: deixo, deixa, deixem
Vocal rizotònica: /e/

Sinònims

modifica

Derivats

modifica

Compostos i expressions

modifica
  • deixat de la mà de Déu = lluny i descuidat
  • deixar-se anar = atrevir-se
  • deixar-se alguna cosa = oblidar
  • deixar córrer = no pagar la pena l'esforç
  • deixar de banda = ignorar

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: dei·xar (2)
  • Heterograma de 6 lletres (adeirx)

Vegeu també

modifica