abandonar


Català
Modifica

Oriental: central /ə.βən.duˈna/, balear /ə.bən.doˈna/, /ə.bən.duˈna/
Occidental: nord-occidental /a.βan.doˈna/, valencià /a.βan.doˈnaɾ/
  • Àudio: central
(fitxer)
  • Homòfon: abandonà
  • Etimologia: Del francès antic abandoner, de l’expressió à ban doner ‎(«deixar en jurisdicció [d’algú]»), segle XIV.

VerbModifica

abandonar trans., pron. ‎(pronominal abandonar-se)

  1. Deixar de banda, desemparar, no fer cas d'una cosa o persona.
  2. Dir fàstics a algú.
  3. Donar per menys preu alguna cosa.
  4. Perdre els ànims, desanimar-se.
  5. (pronominal) entregar-se del tot a alguna cosa, com a la pietat d'algú, als vicis, etc.
  6. (pronominal) menysprear-se, envilir-se.
  7. No cuidar de les seves obligacions o interessos.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: abandono, abandona, abandonem

DerivatsModifica

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: a·ban·do·nar (4)

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

Peninsular: septentrional \a.βan.doˈnaɾ\, meridional \a.βaŋ.doˈnaɾ\
Americà: alt /a.ban.doˈnaɾ/, baix \a.βaŋ.doˈnaɾ\, austral \a.βan.doˈnaɾ\

VerbModifica

abandonar ‎(present abandono, passat abandoné, futur abandonaré)

  1. abandonar

ConjugacióModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: a·ban·do·nar (4)


Occità
Modifica

  • Pronúncia(i): /a.ban.duˈna/
  • Etimologia: Del francès antic abandoner.

VerbModifica

abandonar ‎(pronominal s'abandonar)

  1. abandonar

SinònimsModifica