Català

modifica
Oriental:  central /əm.biˈɫi/, balear /əɱ.viˈɫi/
Occidental:  nord-occidental /em.biˈɫi/
valencià /eɱ.viˈɫiɾ/, /em.biˈɫi/

envilir trans., pron. ‎(pronominal envilir-se)

  1. Tractar algú amb vilesa.
  2. (pronominal) Esdevenir menyspreable.

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: envileixo, envileix, envilim

Sinònims

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: en·vi·lir (3)

Vegeu també

modifica