Català

modifica

envilesquin

  1. (balear) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present de subjuntiu del verb envilir.
  2. (balear) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperatiu del verb envilir.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: en·vi·les·quin (4)
  • Anagrama: envilisquen