envilíreu

Potser volíeu: envilireu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əm.biˈɫi.ɾəw/, balear /əɱ.viˈɫi.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /em.biˈɫi.ɾew/
	valencià /eɱ.viˈɫi.ɾew/, /em.biˈɫi.ɾew/

• Rimes: -iɾew

Verb

envilíreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de envilir.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb envilir.