Potser volíeu: abandonó


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /ə.βənˈdo.nu/, occidental /a.βanˈdo.no/
  • Rimes: -ono

VerbModifica

abandono

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de abandonar
    [Jo] abandono, abandone, abandon o abandoni.
  2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb abandonar
    [Que jo] abandono, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] abandoni o abandone.
  3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb abandonar
    [Que ell/ella/vostè] abandono, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] abandoni o abandone.

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: a·ban·do·no (4)


Castellà
Modifica

Peninsular: septentrional \a.βanˈdo.no\, meridional \a.βaŋˈdo.no\
Americà: alt /a.banˈdo.no/, baix \a.βaŋˈdo.no\, austral \a.βanˈdo.no\

NomModifica

abandono m. ‎(plural abandonos)

  1. abandó, abandonament

VerbModifica

abandono

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb abandonar

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: a·ban·do·no (4)
  • Anagrama: abonando

Vegeu tambéModifica

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre abandono


Gallec
Modifica

  • Pronúncia: /aβanˈdono̝/
  • Etimologia: Deverbal d'abandonar.

NomModifica

abandono m. ‎(plural abandonos)

  1. abandó, abandonament

VerbModifica

abandono

  1. primera persona singular del present d'indicatiu de abandonar

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: a·ban·do·no (4)
  • Anagrama: abonando

Vegeu tambéModifica

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario da Real Academia Galega sobre abandono
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Dicionário Estraviz sobre abandono