planto

Català

Verb

planto

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de plantar
2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb plantar
3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb plantar

Variants

• [1] plante, planti, plant
• [2] planti, plante
• [3] planti, plante

Miscel·lània

• Síl·labes: plan·to (2)
• Heterograma de 6 lletres (alnopt)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈplan.to/, meridional \ˈplaŋ.to\

Americà: alt /ˈplan.t(o)/, baix \ˈplaŋ.to\, austral /ˈplan.to/

• Rimes: -anto

Verb

planto

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb plantar

Esperanto

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈplan.to/

Nom

planto ‎(acusatiu planton, plural plantoj, plural acusatiu plantojn)

1. planta

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈplan.toː/
• Etimologia: De planta.

Verb

plantō ‎(1a present^?), plantās ‎(2a present), plantāre ‎(infinitiu), plantāvī ‎(perfet), plantātum ‎(supí)

1. plantar, jo planto

Derivats

• complantō
• dēplantō
• explantō
• implantō
• supplantō
• trānsplantō