Potser volíeu: plantà


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /ˈpɫan.tə/, occidental /ˈpɫan.ta/
  • Rimes: -anta
  • Àudio: oriental
(fitxer) , valencià (fitxer)
  • Etimologia: Del llatí planta ‎(«part del peu que toca a terra»), per similitud amb la situació natural d'una planta amb el peu, segle XIV.

NomModifica

planta f. ‎(plural plantes)

  1. Vegetal herbaci.
    Aquesta planta fa flors grogues.
  2. Pis o nivell d'una construcció.
    L'accidentat està ara a la segona planta de l'hospital.
  3. Aspecte o primera impressió que fa una persona.
    Quina planta que fas!
  4. planta del peu
    S'ha enclavat una xinxeta a la planta del peu esquerre perquè anava descalç.
  5. Per extensió de l'anterior, la part baixa d'un edifici.
  6. Dibuix que representa la forma de cada secció horitzontal d'un edifici.
    Aquesta església té planta de creu llatina.
  7. Instal·lació industrial gran.
    Està previst construir una planta de producció elèctrica.

SinònimsModifica

DerivatsModifica

Compostos i expressionsModifica

RelacionatsModifica

TraduccionsModifica

VerbModifica

planta ‎(infinitiu plantar)

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de plantar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb plantar

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

Peninsular: septentrional /ˈplan.ta/, meridional \ˈplaŋ.ta\
Americà: alt /ˈplan.t(a)/, baix \ˈplaŋ.ta\, austral /ˈplan.ta/

NomModifica

planta f. ‎(plural plantas)

  1. planta

VerbModifica

planta ‎(infinitiu plantar)

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb plantar
  2. segona persona del singular (, vos) de l'imperatiu del verb plantar

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: plan·ta (2)


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈplan.ta/
  • Etimologia: Del protoindoeuropeu *plā̆t- («ample, pla»).

NomModifica

planta f. ‎(genitiu plantae)

  1. planta
  2. (Terminologia Anatomica) planta del peu

DeclinacióModifica

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu planta plantae
Vocatiu planta plantae
Acusatiu plantam plantās
Genitiu plantae plantārum
Datiu plantae plantīs
Ablatiu plantā plantīs


Vegeu tambéModifica

  • planta. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juliol 2014].
  • Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.833-834