planta
CatalàModifica
- Pronúncia: oriental /ˈpɫan.tə/, occidental /ˈplan.ta/
- Rimes: -anta
- Etimologia: Del llatí planta («part del peu que toca al terra»), per similitud amb la situació natural d'una planta amb el peu, segle XIV.
- Anagrama: plàtan
NomModifica
plan·ta f. (plural plantes)
- Vegetal herbaci.
- Aquesta planta fa flors grogues.
- Pis o nivell d'una construcció.
- L'accidentat està ara a la segona planta de l'hospital.
- Aspecte o primera impressió que fa una persona.
- Quina planta que fas!
- planta del peu
- S'ha enclavat una xinxeta a la planta del peu esquerre perquè anava descalç.
- Per extensió de l'anterior, la part baixa d'un edifici.
- Dibuix que representa la forma de cada secció horitzontal d'un edifici.
- Aquesta església té planta de creu llatina.
- Instal·lació industrial gran.
- Està previst construir una planta de producció elèctrica.
Compostos i expressionsModifica
- Tenir bona planta: ser atractiu
- planta del peu
DerivatsModifica
RelacionatsModifica
SinònimsModifica
- herba
- pis
- aparença, aspecte, fila (vulgarisme), pinta (vulgarisme), presència
- fonaments, horitzontal, projecte, secció
TraduccionsModifica
Vegetal
|
|
Pis o nivell d'una construcció
|
|
VerbModifica
plan·ta (infinitiu plantar)
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de plantar
- segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb plantar
Vegeu tambéModifica
CastellàModifica
- Pronúncia:
- Peninsular: septentrional /ˈplan.ta/, meridional \ˈplaŋ.ta\
- Americà: alt /ˈplan.t(a)/, baix \ˈplaŋ.ta\, austral /ˈplan.ta/
NomModifica
plan·ta f. (plural plantas)
VerbModifica
plan·ta (infinitiu plantar)
LlatíModifica
- Pronúncia: /ˈplan.ta/
- Etimologia: Del protoindoeuropeu *plā̆t- («ample, pla»).
NomModifica
planta f. (genitiu plantae)
1a declinació -a, -ae | ||
Cas | Singular | Plural |
Nominatiu | planta | plantae |
Vocatiu | planta | plantae |
Acusatiu | plantam | plantās |
Genitiu | plantae | plantārum |
Datiu | plantae | plantīs |
Ablatiu | plantā | plantīs |
Vegeu tambéModifica
- planta. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juliol 2014].
- Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.833-834