Català
Modifica

  • Pronúncia: oriental /ˈpɫan.tə/, occidental /ˈplan.ta/
  • Rimes: -anta
  • Etimologia: Del llatí planta ‎(«part del peu que toca al terra»), per similitud amb la situació natural d'una planta amb el peu, segle XIV.
  • Anagrama: plàtan

NomModifica

plan·ta f. ‎(plural plantes)

  1. Vegetal herbaci.
    Aquesta planta fa flors grogues.
  2. Pis o nivell d'una construcció.
    L'accidentat està ara a la segona planta de l'hospital.
  3. Aspecte o primera impressió que fa una persona.
    Quina planta que fas!
  4. planta del peu
    S'ha enclavat una xinxeta a la planta del peu esquerre perquè anava descalç.
  5. Per extensió de l'anterior, la part baixa d'un edifici.
  6. Dibuix que representa la forma de cada secció horitzontal d'un edifici.
    Aquesta església té planta de creu llatina.
  7. Instal·lació industrial gran.
    Està previst construir una planta de producció elèctrica.

Compostos i expressionsModifica

DerivatsModifica

RelacionatsModifica

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

VerbModifica

plan·ta ‎(infinitiu plantar)

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de plantar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb plantar

Vegeu tambéModifica

  • Planta a la   Viquipèdia
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: planta


Castellà
Modifica

  • Pronúncia:
Peninsular: septentrional /ˈplan.ta/, meridional \ˈplaŋ.ta\
Americà: alt /ˈplan.t(a)/, baix \ˈplaŋ.ta\, austral /ˈplan.ta/

NomModifica

plan·ta f. ‎(plural plantas)

  1. planta

VerbModifica

plan·ta ‎(infinitiu plantar)

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb plantar
  2. segona persona del singular (, vos) de l'imperatiu del verb plantar


Llatí
Modifica

  • Pronúncia: /ˈplan.ta/
  • Etimologia: Del protoindoeuropeu *plā̆t- («ample, pla»).

NomModifica

planta f. ‎(genitiu plantae)

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu planta plantae
Vocatiu planta plantae
Acusatiu plantam plantās
Genitiu plantae plantārum
Datiu plantae plantīs
Ablatiu plantā plantīs
  1. planta
  2. (Terminologia Anatomica) planta del peu

Vegeu tambéModifica

  • planta. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juliol 2014].
  • Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.833-834