Potser volíeu: TU,


Català
Modifica

  • Pronúncia: /tu/
  • Rimes: -u
  • Etimologia: Del llatí tu, segle XI.
  • Anagrama: ut

PronomModifica

tu

  1. Pronom personal fort de la segona persona del singular.

DerivatsModifica

RelacionatsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

  • Pronúncia: /tu/
  • Etimologia: apòcope de tuyo precedint un substantiu

AdjectiuModifica

tu inv. ‎(plural tus)

  1. el teu, ton; la teva, ta.


Francès
Modifica

  • Pronúncia: /ty/
    àudio (FR)
  • Homòfons: tue, tuent, tues ‎(del verb tuer), tus, tut, tût ‎(del verb taire)
  • Etimologia: Del llatí tu.

PronomModifica

tu

  1. tu

NotesModifica

  • Com a pronom tònic i enclític s'utilitza toi.
  • S'utilitza tu amb una persona que es coneix bé, o amb una certa distància d'edat:
    • A un nen tothom el tuteja i ell tuteja a pràcticament tothom.
    • Una persona d'una certa edat es pot permetre tutejar a d'altres molt més joves.
  • Oralment es redueix amb freqüència a t' davant d'un verb que comença per vocal: T’as de beaux yeux, (tu) tens uns ulls bonics.
  • No s'omet mai davant d'un verb.


Italià
Modifica

  • Pronúncia: /ˈtu/
  • Etimologia: Del llatí tu.

PronomModifica

tu

  1. tu


Llatí
Modifica

  • Pronúncia: /tʊ/
  • Etimologia: Del protoindoeuropeau *túh₂.

PronomModifica

tu

  1. tu

DeclinacióModifica

declinació
cas SINGULAR
NOMINATIU
VOCATIU
ACUSATIU
GENITIU tuī
DATIU tibi
ABLATIU


Sicilià
Modifica

PronomModifica

tu

  1. tu