tu

Potser volíeu: TU, tú

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtu/
• Rimes: -u

Àudio:

(fitxer)

• Etimologia: Del llatí tu, segle XI.

Pronom

tu

1. Pronom personal fort de la segona persona del singular.

Derivats

• tuejar

Relacionats

Pronoms personals

Nombre	Persona		Forts	Febles
				Reforçada	Elidida	Plena 1	Reduïda
Singular	Primera	Nominatiu	jo	em	m'	-me	'm
		No nominatiu	mi 2
		Majestàtic	nós 3
	Segona		tu	et	t'	-te	't
		De cortesia	vós 4
		Formal	vostè 5
	Tercera	Masculí	ell	el	l'	-lo	'l
		Femení	ella	la		-la
		Datiu 6		li		-li
Plural	Primera		nosaltres	ens		-nos	'ns
	Segona		vosaltres	us		-vos	-us 7
		Formal	vostès 8
	Tercera	Masculí	ells	els		-los	'ls
		Femení	elles	les		-les
		Datiu 6		els		-los	'ls
Invariable	Tercera	Reflexiu	si	es	s'	-se	's
Neutre				ho		-ho
Adverbial				hi		-hi
				en	n'	-ne	'n
1) També usat com a proclític en alguns parlars. 2) Usat després de preposicions. 3) Concorda amb la primera personal del plural. 4) Concorda amb la segona personal del plural.				5) Concorda amb la tercera personal del singular. 6) Amb complement indirecte, al contrari de l'acusatiu amb complement directe. 7) Darrera vocal escepte u, és asil·làbica /ws/. 8) Concorda amb la tercera personal del plural.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: you ^(en)
• Aragonès: tu ^(an)
• Basc: zu ^(eu)
• Bretó: te ^(br)
• Castellà: tú ^(es), ti ^(es)
• Danès: du ^(da)
• Francès: tu ^(fr), toi ^(fr)
• Hindi: आप ^(hi) (formal), तुम ^(hi) (familiar), तू ^(hi) (col·loquial)

• Italià: tu ^(it)
• Llengua de signes catalana: TU ^(csc)
• Noruec: du ^(no)
• Occità: tu ^(oc)
• Portuguès: você ^(pt)
• Romanès: tu ^(ro)
• Sicilià: tu ^(scn)
• Suec: du ^(sv)

Miscel·lània

• Anagrama: ut ^(revers)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtu/
• Rimes: -u
• Etimologia: Apòcope de tuyo precedint un substantiu.

Adjectiu

tu inv. ‎(plural tus)

1. el teu, ton; la teva, ta

Francès

• Pronúncia: /ty/

  àudio (FR)

• Homòfons: tue, tuent, tues ‎(del verb tuer), tus, tut, tût ‎(del verb taire)
• Etimologia: Del llatí tu.

Pronom

tu

1. tu

Notes

• Com a pronom tònic i enclític s'utilitza toi.
• S'utilitza tu amb una persona que es coneix bé, o amb una certa distància d'edat:
  • A un nen tothom el tuteja i ell tuteja a pràcticament tothom.
  • Una persona d'una certa edat es pot permetre tutejar a d'altres molt més joves.
• Oralment es redueix amb freqüència a t' davant d'un verb que comença per vocal: T’as de beaux yeux, (tu) tens uns ulls bonics.
• No s'omet mai davant d'un verb.

Relacionats

Pronoms personals

Nombre	Persona	Gènere	Nominatiu (subjecte)	Acusatiu (compl. directe)	Datiu (compl. indirecte)	Locatiu	Ablatiu	Tònic
Singular	Primera		je, j'	me, m'		à moi	de moi	moi
	Segona		tu	te, t'		à toi	de toi	toi
	Tercera	Masculí 1	il	le, l'	lui	y, à lui	en, de lui	lui
		Femení 1	elle	la, l'		y, à elle	en, de elle	elle
		Indeterminat	on 2	en		à soi	de soi	soi
		Reflexiu	–	se, s'
Plural	Primera 3		nous	nous		à nous	de nous	nous
	Segona 4		vous	vous		à vous	de vous	vous
	Tercera	Masculí	ils	les	leur	y, à eux	en, d’eux	eux
		Femení	elles			y, à elles	en, d’elles	elles
		Reflexiu	–	se, s'		à soi	de soi	soi
1) Antigament usat com a segona persona del singular majestàtic.  2) També usat col·loquialment com a primera persona del plural.  3) Antigament usat com a primera persona del singular majestàtic.  4) La segona personal del plural també s’usa en singular com a tractament de cortesia.

Italià

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtu/
• Etimologia: Del llatí tu.

Pronom

tu

1. tu

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /tʊ/
• Etimologia: Del protoindoeuropeau *túh₂.

Pronom

tu

1. tu

Declinació

declinació
cas	SINGULAR
NOMINATIU	tū
VOCATIU	tū
ACUSATIU	tē
GENITIU	tuī
DATIU	tibi
ABLATIU	tē

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈty/

Àudio: Bearn

(fitxer)

• Etimologia: (pendent)

Pronom

tu

1. tu

Sicilià

Pronom

tu

1. tu